Cremeu-ho després de llegir-ho

En la ment d’H. P. Lovecraft, per Laura Fernández

Acaba de publicar-se el ‘Cuaderno de ideas’ de l’autor de ‘La crida de Cthulhu’, un petit tresor que permet que l’iniciat a la terrorífica obra del de Providence s’acosti a la manera com se li apareixien les històries. ¿I completen, aquesta classe de llibres, els anomenats ‘commonplace books’, l’obra d’un escriptor?

Sara Martínez

Existeix una tradició no del tot estesa, i ni tan sols del tot coneguda, que té com a objecte la publicació de quaderns. Quaderns entesos com a col·lecció de notes, apunts d’idees d’escriptors, filòsofs i fins i tot ciutadans corrents l’experiència dels quals pot haver tingut alguna excepcionalitat –perquè visquessin un moment històric concret, perquè sobrevisquessin a, posem per cas, una tragèdia–, han portat al llarg de la seva vida, o en els que s’han recolzat en un moment concret. No són diaris ni tampoc una obra pròpiament dita. No són més que espurnes del que potser va acabar sent una novel·la, o mai ho va ser, en el cas d’un escriptor. O pensaments que mai van prendre cap altra forma que la de l’anotació. Són, en realitat, petites visites al cervell del creador.Arthur Conan Doyle va parlar d’aquesta mena de publicacions a les aventures de Sherlock Holmes. Perquè sovint, Holmes, àvid lector i curiós col·leccionista de tresors anotats, buscava l’explicació del que havia passat –el crim– als quaderns que havien pertangut a la víctima o a relacionat amb el cas. En concret, a ‘La aventura del inquilino velado’ –les aventures de Holmes tenen sempre títols d’allò més ocurrents: hi ha ‘L’aventura del polze de l’enginyer’, i ‘El ciclista solitari’, i ‘L’home que caminava de quatre grapes’–, Holmes troba en un d’aquests quaderns, anomenats ‘commonplace books’ –literalment, «llibre de llocs comuns»– notícies de diaris relacionades amb un vell assassinat que l’ajuden a resoldre el cas.