Els ‘pencaires’ de la cultura analitzen el nou Estatut de l’Artista

La pandèmia va deixar clara no només la precarietat del sector cultural sinó el seu difícil encaix en una legislació laboral i fiscal, que no tenia en compte les particularitats d’una feina que combina èpoques de molta activitat i mesos sense. Recentment, la Comissió Interministerial per al Desenvolupament de l’Estatut de l’Artista ha aprovat mesures que tenen en compte, per fi, la intermitència de la feina. Inclou no només artistes, sinó també auxiliars i tècnics. Per a Àlex Casanovas, president de la Confederació d’Artistes Treballadors de l’Espectacle (ConArte) i de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc): «És històric tenir unes lleis adequades de protecció social en el nostre sector. Mai hem demanat privilegis, només que la legislació laboral s’adapti a les especificitats de la gent del circ, la dansa, el teatre, la música...». La prestació, compatible amb la percepció de drets d’imatge i de la propietat intel·lectual, beneficiarà més de 70.000 persones afiliades al Règim General o Especial de treballadors autònoms. El reial decret llei 1/2023 aprovat de manera urgent i publicat en el BOE el 10 de gener millorarà la protecció social dels treballadors del món de la cultura i l’espectacle. Fins ara era complicat: per a la majoria, resulta difícil arribar als 360 dies cotitzats. A partir de l’1 d’abril ja no es penalitzarà sense la pensió l’intèrpret jubilat que fa una feina puntual. És a dir, un actor podrà rodar una pel·lícula, un escriptor donar un conferència i un músic fer un concert o gravació. S’haurà de donar d’alta i cotitzar, però ho farà amb una tarifa reduïda. A partir de l’1 de juliol, els treballadors de l’espectacle per compte d’altri –tots els intèrprets– podran cobrar un atur especial, sempre que tinguin 180 dies cotitzats en els últims 6 anys o si han fet 60 actuacions en els últims 18 mesos en què han estat d’alta a la Seguretat Social en Règim General (branca artistes). Els autònoms –organitzadors d’espectacles, pintors, escultors, guionistes– que generin una quantitat igual o inferior a 3.000 euros anuals, tindran una cotització reduïda. Per a aquest any es fixa una base de cotització de 526,14 euros, que suposa una quota mensual de 161 euros. La base s’anirà actualitzant en anys següents. «És molt positiu que hi hagi cotització especial per a treballadors autònoms del sector cultural amb pocs ingressos. Tenir aquesta especificitat és un èxit fruit de mesos de feina. Però és millorable», comenta Guillem Arneldo, d’Unió de Músics. «S’haurà de revisar aquest límit de 3.000 euros a l’any en ingressos nets que s’ha marcat», afegeix. Erradicar la precarietat «Aquestes mesures contribueixen a erradicar la precarietat i ordenar el sector», assenyala César Casares, ballarí, membre de ConArte i president de l’APDCM (Associació de Professionals de la Dansa a la Comunitat de Madrid). Les ganes d’oferir un concert o un espectacle de dansa poden fer oblidar de vegades les bases de la relació contractual. «Si estic a l’atur no puc treballar i cobrar en negre. M’he de donar de baixa el dia que treballo i tornar a donar-me d’alta després perquè tot això es va sumant en la vida laboral i dona dret a tenir prestacions». A més, es pot fer fàcilment, de manera telemàtica, fins i tot si és dia festiu. La llei deixa clar què és el treball per compte propi i per compte d’altri. Quan és contractat en el Règim d’Artistes que li computen com més dies treballats en la Seguretat Social que el Règim General. Segons el Tribunal Superior, tots els intèrprets són treballadors per compte d’altri. «Però molts són treballadors per compte propi, cotitzen poc i tenen dret a menys prestacions». Des de després de la pandèmia el sector s’ha posat les piles. Hi ha casos de ‘bailaores’ flamencs de 60 anys que només en tenen 11 de cotitzats. «Quan la vocació entra per la porta, els drets laborals surten per la finestra», comenta Casares. «S’ha de fer molta pedagogia». Lluites pendents Malgrat el que s’ha aconseguit fins ara queda molt camí per recórrer. Així com un paleta té una categoria laboral dins del sistema, els ballarins, els escenògrafs, els tècnics de so, els directors d’escena o els trapezistes, no. També volen que es reconeguin els ensenyaments artístics superiors a tot Europa. «És kafkià que un professor de dansa amb 3.800 hores lectives acumulades no sigui vàlid legalment perquè el contractin a Europa». I la possibilitat de fer una transició a una altra activitat quan el cos ja no aguanti, tampoc està contemplada. «En altres països es recolza la transició professional i el 80% de ballarins que s’han format en una altra cosa troben feina el primer any». Reconèixer malalties específiques de cada professió i que Hisenda reconegui les sabatilles de ballet i els instruments musicals, per exemple, com a eines de treball per poder desgravar-ne l’IVA, són altres aspectes a desenvolupar.

Els ‘pencaires’ de la cultura analitzen el nou Estatut de l’Artista

Per primera vegada la llei tindrà en compte la intermitència i tant artistes, tècnics com auxiliars podran accedir a un atur especial

Hi ha casos de ‘bailaores’ flamencs de 60 anys que només en tenen 11 de cotitzats: «Quan la vocació entra per la porta, els drets laborals surten per la finestra»

El més llegit