Amb un fons vermell corporatiu a la seva esquena, somriure badoc –propi d’un quan sap que provocarà vergonya aliena–, un vestit gris amb l’americana descordada –segurament la jaqueta no era de la seva talla o estava mal tallada i no li donava la cisa per gesticular– i donant tres passos petits curts per tot seguit assenyalar amb els dos ditets índexs per sobre del seu cap a uns rètols de «veritat» o «mite» que després el seu equip editaria sobre el seu cap en relació amb l’ordenança de circulació de vianants i vehicles... Jaume Collboni iniciava així aquesta setmana la seva campanya electoral virtual. Fa només uns dies el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que deixava el seu càrrec en el govern que compartia amb Ada Colau per concentrar-se en el seu paper com a candidat socialista a l’alcaldia i ara reapareix (llegeixo en diversos mitjans) «al més pur estil Tik Tok». M’encantaria que algun periodista s’atrevís a descriure l’estil d’aquesta xarxa social amb sinceritat... Jo ho vaig fer tímidament una vegada –em vaig referir a ella com la xarxa social dels adolescents– i persones suposadament madures no s’ho van prendre amb gaire simpatia... És cert que a Tik Tok pots trobar continguts i fins i tot informació útil i de qualitat. I en aquest sentit, com una altra plataforma o canal de comunicació és normal que els nostres polítics es llancin a la seva conquista, més si desitgen arribar a un públic jove.