Hi havia un temps en què Eurovisió era gairebé un gènere musical, però això ja va saltar pels aires, així és la promiscuïtat mil·lennista, i aquí està per corroborar-ho aquest primer pòquer de finalistes del Benidorm Fest. És difícil demanar més varietat: electrònica severa i confessions trèmules al piano, neoflamenc amb làtex i metall industrial de cataclisme de pel·lícula. Ningú podrà invocar, seriosament almenys, aquell clàssic tan propi del prejudici o la incomprensió, el «tots sonen igual».
El camí d’Eurovisió
Benidorm Fest: el drama triomfa en la primera semifinal
Si alguna cosa uneix els quatre primers finalistes és la identificació amb el turment interior i certa angoixa transversal, impròpia d’un procés de selecció eurovisiva, i a la qual potser els sociòlegs puguin donar alguna explicació
Temes:
El més llegit
- Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon
- El Govern va dubtar de Renfe i va demanar a un alcalde que comprovés si hi havia un tren de Rodalies amb passatgers abandonat a Sant Miquel de Fluvià
- Una diputada de Junts: «La infermera del CAP em va dir que si fos immigrant em donarien cita avui mateix»
- Tornen les pluges a Catalunya: l’avís del Meteocat
- La UEFA sanciona Mbappé i Rüdiger pels seus gestos desafiadors, però jugaran contra l’Arsenal