Les directores d’orquestra demanen pas

En el món de l’art les dones han ocupat històricament un lloc residual. En la música passa igual, especialment en la música simfònica. Les grans i millors orquestres formades principalment per homes s’han mostrat al·lèrgiques a les batutes femenines i també a la presència d’intèrprets de l’altre sexe en les seves formacions. A la segona meitat del segle XX la dona ha anat avançant i en el món de la clàssica cada vegada són més les directores que s’obren camí. Marin Alsop, Susana Mälkki, que recentment va brodar ‘Il trittico’ al Liceu, Simone Young, que ha dirigit l’OBC i altres batutes com Annu Tali, Mirga Grazinyte-Tila, Alondra de la Parra, Joana Mallwitz o l’espanyola Inma Shara, entre d’altres, han demostrat que el gènere no influeix a l’hora d’interpretar una partitura i fer arribar el seu missatge al públic. Tanmateix, per més que avancin les dones al podi, el Concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena, que es retransmet cada 1 de gener en un munt de països, segueix sent un espai tancat per a elles. Els responsables de l’orquestra al·leguen que és tal la responsabilitat que implica que els músics necessiten uns 10 anys de relació mínima amb qui els dirigeixi. «Si el criteri principal és que el director tingui una relació de llarga durada amb l’orquestra, i l’orquestra mai contracta dones directores convidades... ¡el resultat està predeterminat per la institució mateixa, no pel talent i la capacitat de les meves meravelloses col·legues femenines!», assenyala Marin Alsop, directora nord-americana amb un impressionant currículum que ha debutat com a titular de la Simfònica de la Ràdio de Viena, la primera directora de la seva història. Al documental sobre la seva vida, ‘The conductor’, queda clar que el podi no és terreny exclusiu per a homes. Tanmateix, en les 84 edicions del tradicional concert de valsos des del Musikverein mai una directora ha portat la batuta. Entre les seves deixebles actuals figura una espanyola, Irene Delgado Jiménez, que disfruta d’una beca Taki Alsop, impulsada per ajudar futures directores a complir el seu somni. Ara ja ningú pot dir-li a una nena que no pot dirigir una orquestra, però encara són moltes més les dificultats davant les quals es troben en un món tradicionalment dominat per homes on són minoria. «Menys del 10% dels directors són dones», recorda Delgado-Jiménez. I en les orquestres top, poquíssimes. «Tradicionalment ells han ocupat els llocs de lideratge. Quan vaig entrar a l’ESMUC em van rebre dient: ‘Has trencat la maledicció’. Vaig ser la primera a estudiar allà direcció d’orquestra», explica. Actualment, Delgado-Jiménez és a Viena perfeccionant els seus coneixements, treballant com a assistent de Marin Alsop en la Simfònica de la Ràdio de Viena, que fa els concerts al Musikverein i el Konzerthaus. «Els vienesos són molt conservadors, vaig témer que el primer concert de Marin amb música difícil del segle XX i XXI no omplís. Però ho va fer i va ser una festa», recorda. Té esperances de poder desenvolupar el seu futur en la música. «No hi ha una recepta única per dirigir. Cada persona és un món. El que importa és tenir una cosa per aportar a la música i comunicar-la amb respecte però sense que aquest se’t mengi», assenyala als 32 anys aquesta directora d’Algesires. Moltes dones en el món de l’art s’han quedat apartades. «¿Quantes coses ens hem perdut per culpa del masclisme? Antonia Brico, una directora que Sibelius adorava, mai va poder gravar l’obra del compositor. ¡Quina llàstima!», ressalta la jove batuta andalusa respecte a la mestra en què es basa el film ‘La directora d’orquestra’. Tampoc, malgrat les bones crítiques obtingudes en les millors orquestres a Europa, va aconseguir la titularitat d’una formació al seu país i el 1935 va presentar la seva pròpia orquestra, la New York Women’s Symphony, que va comptar amb el suport d’Eleanor Roosevelt, primera dama dels EUA, i l’alcalde de Nova York. «Avui hi ha directores formidables. Només s’ha de deixar que brillin». I això no és fàcil. Les orquestres de primera divisió no solen donar gaires oportunitats. Només quatre de les 129 orquestres professionals d’Alemanya estan dirigides per dones. Diferència abismal Per a David Albet, coordinador dels Departaments Instrumentals de l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya, és inexplicable l’escàs nombre de directores al capdavant d’orquestres. «L’OBC s’ha anat posant les piles i cada vegada convida més directores. Tanmateix, la seva última aposta com titular ha tornat a ser un home». Això sí, compta amb Marta Gardolińska com a principal directora convidada a partir d’aquesta temporada. La direcció musical implica lidiar amb un munt d’egos i l’empatia és fonamental. És una col·laboració mútua la que s’estableix amb els músics però la que marca la pauta és la batuta. «Abans la majoria de noies volien ser directores de cor. Però això ha canviat radicalment. El panorama per a les directores està avui millor que fa anys. N’hi ha més que abans i s’ha avançat però no és suficient. Encara hi ha certa por de deixar que una dona porti una orquestra». Els homes continuen sent majoria en els estudis de direcció. A l’ESMUC, des del curs 2004-05 fins avui s’han graduat sis directores de cor davant 23 directors. En direcció d’orquestra la diferència encara és més gran: cinc graduades davant 36 graduats. A l’abril Irene Delgado Jiménez dirigirà al Palau de la Música amb formacions de l’ESMUC l’‘Oratori Isacco’ de Marian von Martínez, una compositora del segle XVIII d’origen espanyol deixebla de Haydn. «Hem fet una tasca de recuperació molt gran. És una obra de 1781 que val la pena redescobrir i la presentarem semiescenificada», comenta la directora, amb ganes de brillar en aquest concert. I en molts més.

El més llegit