Barcelona, formiguer d’idees de la música del futur

Un vas compostable i reciclable per a ús als festivals. Un fitxer amb un codi per a cada cançó que permeti a l’artista saber quantes vegades ha sonat a les plataformes sense que li tunegin els números. Un acord amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i la sala Razzmatazz perquè un malalt de llarga durada pugui assistir a un concert, mitjançant ulleres immersives, en el mateix moment en què s’està celebrant. Són només alguns dels projectes que considera el Barcelona Music Lab per tal de fer de la capital catalana una cosa com el formiguer d’idees de la música del futur. Idees convertibles en realitats mitjançant la confluència d’actors que solen viure d’esquena els uns als altres. I una música que cada dia viu més enganxada a la ciència i la tecnologia. Aquí se situa aquesta fundació amb menys d’un any de vida (discreta), que veu una oportunitat d’or perquè Barcelona, ciutat trufada d’esdeveniments musicals, arribi a ostentar un lideratge en les indústries creatives. «Es tracta de fer de paraigua de tot l’ecosistema musical en vinculació amb la innovació i la sostenibilitat. Detectar projectes i captar el finançament perquè es puguin materialitzar», sintetitza Jordi Herreruela, un dels quatre patrons de la fundació. Que sigui el director del festival Cruïlla no és un atribut petit, si bé cada patró és allà a títol personal, aportant l’indispensable capital inicial i representant un sector. El musical, en el cas d’Herreruela, mentre que Genís Roca aporta l’estratègia de negoci (va fundar la consultora RocaSalvatella, presideix la Fundació puntCAT i és expert en transformacions digitals); Josep Maria Martorell, la ciència (director associat del Barcelona Supercomputing Center), i Enric Jové, la comunicació (conseller delegat de l’agència McCann Worldgroup Barcelona). Tots ells van observar durant la pandèmia que el sector que va moure fitxa, aliant-se amb metges i epidemiòlegs, per mirar de treballar, «no va ser la restauració, sinó la música», fa notar Genís Roca. Una àrea amb experiència en contratemps. «L’‘streaming’ va arribar primer allà, abans que al cine». Projecció en positiu Precisament, va ser el concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi en ple bienni de covid-19, el març del 2021, el que els va donar la pista. Que lluny que queda ja. Recordem-ho: 5.000 assistents que van superar un test d’antígens en una prova pilot tutelada per l’hospital Germans Trias i Pujol, i organitzada per una inèdita entesa de promotors musicals. «Va venir premsa de tot arreu», recorda Jordi Herreruela. «I vam veure com el nom de Barcelona es projectava al món, relacionat amb una notícia positiva». A partir d’aquí, van posar fil a l’agulla amb la vista fixada en aquesta interacció d’agents associats a la música i més enllà, al constatar que, avui dia, «gran part del talent que surt de les universitats, ja siguin economistes, enginyers o publicistes, vol treballar en les indústries creatives», apunta Herreruela. La finalitat última del BML és «crear indústria», deixen clar els patrons. Es van decidir a crear una fundació, i no una SA o una SL. «Perquè el lucre no el volem nosaltres», remarca Genís Roca. «Si en dos o tres anys en fem un balanç, serà el de quants llocs de treball hem facilitat i en quants països operen les iniciatives sortides del Barcelona Music Lab». Fons europeus Compten amb el suport de les diferents administracions (el Govern central els reconeix com un AEIP, esdeveniment d’excepcional interès públic), i apunten als fons Next Generation, ja que creuen que podrien sentir-se atrets per un ens que aglutina el sector i que transcendeix l’habitual atomització. «En els pròxims anys, veurem com a Europa es distribueixen lideratges en indústries creatives», adverteix Herreruela. Per ara, el BML opera des d’un nucli mínim, amb una única persona contractada, la directora, Inés Garriga. El Cruïlla apareix com un dels ‘partners’, al costat d’altres com el Sónar, l’Acadèmia Catalana de la Música, Razzmatazz, el Mercat de Música Viva de Vic o el Mira Digital Arts Festival. I els que puguin venir. «La vocació és internacional: volem que s’hi sumin Youtube, les ‘majors’ musicals, les promotores...». Tot això, per mirar d’impulsar iniciatives que el BML agrupa en set grans categories, amb un núvol de, per ara, una trentena de projectes en total. Una d’aquestes és la sostenibilitat: per això hi ha aquest vas compostable, proposat per l’empresa barcelonina Pack to Earth. «Nosaltres l’hem acompanyat a parlar amb BASF, per veure si això és escalable, i amb l’Agència Catalana de Residus, perquè el validi. I d’aquí a Damm, Coca-Cola..., perquè ens confirmin que allà hi ha una solució, que serviria no només per a la música sinó per als esports o els congressos», explica Jordi Herreruela. Fer de node, de connector d’interessos compatibles, i d’accelerador d’iniciatives, és la missió. Aquí, pensant que «una empresa catalana pugui convertir-se en el primer proveïdor mundial d’envasos compostables». Un concert des del llit Una altra línia té a veure amb la gestió de drets d’autor, amb un exemple concret en el diàleg amb l’empresa Bmat (creada per investigadors del també barceloní Music Technology Group) per avançar en la traçabilitat i la transparència de les reproduccions d’obres en l’entorn digital. I una altra, apunta a la música en directe. El BML presentarà un projecte d’experiència immersiva en el pròxim Mobile World Congress. «Amb unes ulleres immersives, podràs seguir el concert en directe des de dalt de l’escenari, sentint les olors, el vent i el so com els percep l’artista», avança Herreruela. En aquest grup d’iniciatives hi ha la de «connectar» Sant Joan de Déu amb Razzmatazz per poder dir-li al pacient llargament hospitalitzat: «Aquesta nit tens concert a les 21.00 hores». Per consolidar-la, «fa falta un emprenedor que vegi allà la possibilitat de negoci, vinculat no ja a la música sinó també a la sanitat i la salut mental». Vivim temps en què, segons el parer dels patrons del BML, es produeixen «moltes disrupcions alhora: ‘blockchain’, 5G, intel·ligència artificial... I ens sembla que ho transformaran tot en cinc-10 anys», afirmen. «A partir d’aquí, ¿quin paper vol jugar Barcelona?». Aquesta ciutat on, a diferència de tantes d’altres, no hi ha un únic festival musical de referència, «sinó almenys cinc». Dels estudis sobre la seva marca es dedueix que, «deixant a part el Barça, s’identifica Barcelona amb els esdeveniments culturals, per davant de la fórmula-1 i el Mobile,» assenyala Herreruela, que no dissimula l’emoció i l’ambició amb què afronten aquesta tasca. «Volem que sigui un dels grans projectes de país».

Barcelona, formiguer d’idees de la música del futur

El Barcelona Music Lab, fundació que aglutina diversos agents del sector musical, tecnològic i científic, treballa per facilitar i accelerar iniciatives que situïn la capital catalana com a laboratori de projectes i líder en les indústries creatives a escala global

El més llegit