El cine català després d’‘Alcarràs’: deu pel·lícules per al 2023

La ressaca d’uns premis Gaudí bastant salomònics –en els quals ‘Alcarràs’ va regnar però hi va haver reconeixement repartit per a ‘Pacifiction’, ‘Suro’ i ‘Un año, una noche’– deixa en l’aire la pregunta: ¿i ara, què? El cine català recordarà el 2022 com un dels millors anys de la seva història, un exercici rodó que podria tenir el colofó en els pròxims premis Goya. Però el 2023 també va fort i arriba carregat de projectes, estrenes, rodatges i pel·lícules que faran parlar. Del film pòstum d’Agustí Villaronga a la primera pel·lícula de J. A. Bayona per a Netflix, ‘La sociedad de la nieve’, basada en la tragèdia dels Andes (i la seva primera pel·lícula en castellà en els últims 15 anys). A continuació, 10 projectes per a un 2023 en el qual el cine català continuarà brillant amb llum pròpia. ‘Els encantats’, d’Elena Trapé. Després de ‘Cinco lobitos’, l’actriu Laia Costa torna a encarnar una dona jove amb una maternitat complexa, en aquest cas a causa de la separació de la seva parella. La protagonista s’ha d’instal·lar sola a l’antiga casa familiar en un paratge rural tan idíl·lic com solitari, on passat i present es confonen. Tercer llargmetratge d’Elena Trapé, que va debutar el 2010 amb ‘Blog’, va realitzar el 2018 ‘Les distàncies’ i ha fet en tot aquest temps d’incertesa cinematogràfica episodis per a sèries de televisió. ‘Creatura’, d’Elena Martín Protagonista del film col·lectiu ‘Les amigues de l’Àgata’ i del curt ‘Suc de síndria’, Elena Martín va passar a l’altre costat de la càmera el 2017 amb la molt estimable ‘Júlia ist’. No ha parat de protagonitzar films d’altres –‘Con el viento’, ‘La mujer del siglo’, ‘Nosotros no nos mataremos con pistolas’– mentre donava voltes a ‘Creatura’, film protagonitzat per ella mateixa, Oriol Pla i Àlex Brendemühl sobre les evocacions íntimes a la Costa Brava d’una dona bloquejada amb el seu propi cos. ‘Los pequeños amores’, de Celia Rico. Docent a l’escola de cine ESCAC, la sevillana Celia Rico s’endinsa en la seva segona pel·lícula en el territori ja exposat en la primera. A ‘Viaje al cuarto de una madre’ (2018) va explorar les complexes relacions entre una mare i una filla (Lola Dueñas i Anna Castillo), mentre que a ‘Los pequeños amores’ es dilueixen els llaços familiars, però no els generacionals i la diferència cultural: les protagonistes d’aquest segon llarg (Adriana Ozores i María Vázquez) s’admiren i es retreuen coses a parts iguals. ‘La sociedad de la nieve’, de J. A. Bayona. Després de realitzar per als estudis nord-americans ‘Jurassic World: El regne caigut’ i diversos episodis d’‘El Senyor dels Anells: Els anells del poder’, Bayona tenia moltes ganes de tornar a dirigir una pel·lícula a Espanya. Amb el suport de Netflix, intèrprets desconeguts i un ambiciós pla de producció, el director de ‘Lo imposible’ retrata de nou una tragèdia col·lectiva, la dels supervivents d’un accident aeri als Andes que es van veure obligats a practicar el canibalisme per sobreviure. ‘Unicornios’, d’Àlex Lora Experimentat en la pràctica del cine documental –‘El cuarto reino. El reino de los plásticos’, codirigit amb Adán Aliaga–, Lora passa al terreny de la ficció amb un film centrat en una jove urbana i mil·lennista que intenta apartar-se de les etiquetes socials i sexuals establertes. Produïda per Inicia Films, la companyia que va crear ‘Estiu 1993’, compta amb Pilar Palomero (‘La maternal’) com a coguionista i està protagonitzada per Greta Fernández, Elena Martín, Lídia Casanova i Nora Navas. ‘L’amiga de la meva amiga’ de Zaida Carmona La seva estrena en l’última edició del Festival de Cinema d’Autor va ser un dels més aplaudits (va rebre un dels premis del públic) i el 3 de febrer arriba als cines aquesta fresca història d’amor lèsbic ambientada a Barcelona no a dos ni a tres, sinó a ¡cinc bandes! L’‘opera prima’ de Zaida Carmona és una comèdia d’embolics de lesbianes que pot llegir-se en clau generacional, amb noies d’uns trenta anys que viuen com si en tinguessin vint i no acaben de posar-hi seny ni econòmicament ni sentimentalment. Amb homenatges a Éric Rohmer i una important (i molt ‘cool’) llista de ‘cameos’ (a la pel·lícula hi surten Rocío Saiz, Christina Rosenvinge i Brigitte Vasallo), està escrita i protagonitzada per la mateixa Carmona. ‘Els homes i els dies’, d’Arnau Vilaró. Va col·laborar amb Carla Simón a ‘Estiu, 1993’ i anys després es van asseure junts a escriure el guió d’Alcarràs. I és que tot i que s’ha mogut sobretot entre París i Mèxic, Vilaró és fill d’agricultors de Lleida, del poble de Bellvís. Acaba de guanyar el seu primer premi Gaudí pel guió d’‘Alcarràs’ i la que serà la seva primera pel·lícula com a director ja té títol, ‘Els homes i els dies’, un productor independent de renom (Luis Miñarro, impulsor de les carreres d’Isabel Coixet i Albert Serra) i un pressupost que voreja el milió d’euros. L’argument: «Després d’una ruptura, el David torna a la Barcelona del 92 i busca el seu veritable jo escrivint el seu diari». ‘Els Tortuga’, de Belén Funes Després d’enlluernar amb ‘La hija de un ladrón’ (tres Gaudí, Concha de Plata a Sant Sebastià per a Greta Fernández i Goya a la millor direcció novella), Belén Funes torna amb una història sobre la segona generació d’emigrants andalusos a Catalunya, la complexa relació amb els seus pares i l’encaix en una societat en què el debat sobre la integració i el xarneguisme és una mica com el Guadiana: sembla superat fins que torna a encendre’s. Escrita junt amb Marçal Cebrián, la pel·lícula està protagonitzada per una parella, Julián i Delia, que es va mudar a Barcelona fa 20 anys i que després de dècades de crisi amb prou feines es manté unida per Anabel, la seva filla de 16 anys. ‘Las madres no’, de Mar Coll. ¿Quina classe de mare assassina el seu propi fill? El 2019 l’escriptora basca Katixa Aguirre va sacsejar el panorama literari amb la poderosa ‘Las madres no’ (Tránsito), sobre una periodista basca que acaba de ser mare i s’obsessiona amb un mediàtic cas d’infanticidi: el d’una dona jutjada per assassinar els seus dos bessons de 10 mesos. La novel·la es va avançar a l’onada de llibres, assajos i pel·lícules que des de fa anys exploren el costat fosc de la maternitat. La seva adaptació al cine suposa l’esperada tornada al cine de Mar Coll una dècada després de ‘Tots volem el millor per a ella’ després d’explorar la paternitat en la sèrie de televisió ‘Matar al padre’. Produeix Elástica Films, capitanejada per María Zamora, la mateixa que ‘Alcarràs’. Bola extra Entre els projectes que podrien veure la llum aquest 2023 n’hi ha d’altres igualment emocionants, com ‘Reines’, de Klaudia Reyniche, història iniciàtica ambientada a la Lima de principis dels anys 90 que té Valérie Delpierre, la productora de ‘Las niñas’ i ‘La maternal’, darrere. Neus Ballús està en fase de postproducció de ‘Blow!’ un curtmetratge sobre Mar, una dona que somia gravar el so de les balenes i s’embarca en un equip d’investigació. Estibaliz Urresola presentarà en la pròxima Berlinale la seva primera pel·lícula, ‘20.000 especies de abejas’, amb producció catalana, una història que farà parlar de la Lucía, una nena de sis anys amb penis que tothom anomena Aitor i que espera l’arribada de l’estiu per deixar enrere l’hostil clima de la seva escola. Aquest any també podria veure la llum el nou de Roger Gual (‘Diògenes’, amb Àlex Brendemühl) i Miguel Ángel Blanca, que després d’excitar la conversa tuitaire amb ‘Autodefensa’ (Filmin) prepara un projecte amb el títol provisional d’‘Exercicis per veure Déu’, sobre tres dones amb suposats dons místics visionaris que són enviades a les muntanyes com a concursants d’un ‘reality show’ de supervivència.

El cine català després d’‘Alcarràs’: deu pel·lícules per al 2023

‘Alcarràs’ i ‘Pacifiction’ regnen en uns Gaudí afligits per la mort d’Agustí Villaronga

Gaudí 2023: l’any de les llums del cine català, per Quim Casas

El més llegit