Ho va deixar tot per l’òpera. Abans de ser reconegut com un dels grans barítons bufs de la seva generació, Enric Serra (1940-2023) era un empresari que tenia una gran passió, l’òpera. Després de guanyar un concurs per a aficionats, va decidir fer un gir a la seva vida i va optar per lluitar pel seu somni: ser cantant. I ho va aconseguir. Després de més de quatre dècades de trajectòria va aconseguir imposar un cant apassionat, elegant i entregat, especialitzant-se en el que millor sabia recrear: personatges bufs i de caràcter.
Enric Serra va debutar en el seu estimat Gran Teatre del Liceu el 1966, com a Moralès de ‘Carmen’ de Bizet –títol en el qual va arribar a donar vida a quatre personatges en desenes de muntatges–, en un repartiment de luxe que encapçalaven dues figures que admirava, Grace Mumbry i Pedro Lavirgen. I des d’aleshores va pujar més de 400 vegades a l’escenari liceista participant en més de mig centenar de títols, a més de recitals i concerts, fins a la seva última aparició en una òpera a l’escenari de la Rambla, l’octubre de 2007, a ‘Andrea Chénier’.
Es va formar en cant amb les mestres Elsa Scampini, Maria Valls i Carme Bracons de Colomer a la seva Barcelona natal per reforçar més tard la seva tècnica amb el baríton italià Gino Bechi. Després d’uns tímids, però entusiastes primers passos professionals, guanya el 1969 el Concurs d’RNE i consagra el seu temps a la lírica, arribant a debutar en importants escenaris d’Europa, incloses ciutats com Londres, Hamburg, Lisboa, Berlín, Viena, Venècia o Munic, mentre que a Espanya va portar el seu art a escenaris de Madrid, Santander, Oviedo, Bilbao o Peralada. Va ser un estret col·laborador de la temporada dels Amics de l’Òpera de Sabadell, entitat que sempre recolzaria.
Persona entranyable, respectuosa, generosa i amic dels seus amics, va deixar empremta en personatges que va fer seus com el Dr. Bartolo d’‘El barber de Sevilla’ i el Don Magnifico de ‘La Cenerentola’ de Rossini; el rol titular de ‘Don Pasquale’ i Belcore i Dulcamara de ‘L’elisir d’amore’ de Donizetti; o el discret, però fonamental, Michonnet d’‘Adriana Lecouvreur’ de Cilea, per anomenar-ne només uns quants. Perquè Enric Serra sabia que en una òpera tots els personatges són igual d’importants: s’entregava amb igual passió a recrear un rol secundari que un protagonista.
En el seu ampli repertori va incloure des de Mozart fins a compositors del segle XX, sempre adaptant-se a l’estil, compartint escenari amb els més grans de la seva època, des de Caballé fins a Gruberova, de Domingo a Carreras, de Montarsolo a Cappuccilli, havent pogut col·laborar a més amb directors llegendaris com Anton Guadagno, Ottavio Ziino, Carlo Felice Cillario, Giuseppe Patané o Nello Santi.
També va ser mestre de cant al Conservatori del Liceu.