Concert

MonoNeon, una brillantor estranya

  • L’extravagant baixista, figura de culte, va omplir La Nau d’un funk mutant 

FERRAN SENDRA

¿No t’agradaria ser invisible?¿Estar present sense que el món et vegi? ¿Ser qui vulguis ser sense que ningú et jutgi? Ho pregunta MonoNeon a ‘Invisible’, mentre La Nau del Poblenou, plena de gom a gom un diumenge a la nit, es balanceja al ritme del seu funk demolidor. Ho pregunta, compte, un tipus enfundat en edredons d’estampats elèctrics, parapetat rere unes ulleres d’un groc molt cridaner, la cara emmarcada per petits peluixos cosits a una caputxa. Un tipus que s’amaga cridant l’atenció més que ningú. I és clar, un tipus que toca el baix elèctric com ningú. Literalment. Dywane Thomas Jr., malabarista de les cordes, icona de la internet rara –aquesta que celebra els personatges extravagants, els nerds–, utilitza un baix per a dretans tornat del revés, com si fos esquerrà, que no ho és. Complicadíssim d’imitar. Resultat: ningú, ni esquerrà ni dretà, ni modern ni clàssic, toca com MonoNeon.