Aquesta setmana s’han complert 100 anys de la mort de Katherine Mansfield. Mansfield, una ‘outsider’, en paraules de Leonard Woolf, algú a qui l’exclusiu i gens empàtic grup de Bloomsbury va tractar sempre amb menyspreu per no ser més que «una provinciana» a qui li estava permès «mirar però no tocar» allò que tenien –la seva fama, la bohèmia, Londres–, havia nascut a Nova Zelanda i havia acabat a la capital britànica perquè mai res li semblava suficient. És injust que hagi passat a la història com una nota al peu a la vida de Virginia Woolf –l’amiga enemiga amb qui l’autora de ‘La senyora Dalloway’ deia que competia i sense la qual, deia, els seus llibres serien pitjors– malgrat ser una espècie de força de la naturalesa que va passar al món 34 intensos anys.
Cremeu-ho després de llegir-ho | Article de Laura Fernández
Katherine Mansfield i els escriptors temptats pel clor
Se sap que Franz Kafka nedava assíduament, però potser menys que Lord Byron. Ho recorda Luanne Shapton, exnedadora professional i artista, a ‘Bocetos de natación’, un ‘memoir’ amb aspecte d’obra d’art que cal sumar a les pàgines de clàssics com ‘El nadador’ o els relats d’‘En un balneario alemán’, de la indomable arxienemiga de Virgina Woolf.
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)