Lucian Freud: l’últim pintor que va subjugar una reina

Lucian Freud (1922-2011) pintava qui volia i ho feia com li donava la gana, i no és una manera de parlar. Va rebutjar el papa Joan Pau II i Lady Di. Sí que va voler retratar la reina Isabel II, però amb les vint sessions en les quals va posar només n’hi va haver prou per crear un quadro diminut, de només 24x15 centímetres. «Vostè ha de pensar que soc increïblement lent, però cregui’m quan li dic que estic anant a cent cinquanta quilòmetres per hora i si vaig més de pressa el cotxe s’estimbarà», li va etzibar a Isabel II, que, a diferència d’altres models, a les quals sotmetia a extenuants sessions, sí que va merèixer alguna explicació per la seva banda. Quan va destapar la tela, el 2001, la premsa anglesa, sempre llenguallarga, va competir en enginy per criticar-lo: la reina semblava un dels seus corgis, un travesti, «hauria de ser tancat a la Torre de Londres per això», van clamar els diaris. El pintor va defensar el seu petit gran quadro, «el millor retrat real de qualsevol monarca dels últims 150 anys» i l’únic amb mèrit artístic i humà d’una família reial actual, deia. La reina es va limitar a apuntar que havia disfrutat molt «veient-lo barrejar colors». El temps ha donat la raó a Lucian Freud: el retrat d’Isabel II no podrà veure’s a l’exposició que el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza acollirà a partir del 14 de febrer, una selecció d’una cinquantena d’obres del total de 68 que abans es van exhibir a la National Gallery de Londres amb motiu del centenari del naixement del pintor. La casa reial britànica ha prohibit que la polèmica tela surti de la Gran Bretanya, ja que la considera un tresor nacional. Londres ha arribat a acollir fins a set exposicions diferents aquest hivern per homenatjar Lucian Freud. Fugint del nazisme Nascut a Berlín, el pintor es va establir a la capital anglesa per fugir dels nazis, com altres membres de la seva família: el mateix van fer el seu avi, Sigmund Freud, la seva tia Anna, també dedicada a la psicoanàlisi, i el seu pare, l’arquitecte Ernst L. Freud. Lucian Freud va aconseguir la nacionalitat anglesa abans de fer els vint anys i durant la Segona Guerra Mundial va servir a la Navy i a la marina mercant. Avui la Gran Bretanya li ret homenatge com un dels seus grans pintors, un geni a l’altura de Goya i Rembrandt. Tot i que la versemblança de l’obra de Lucian Freud, que sempre es va allunyar dels excessos de l’expressionisme, hagi portat a inevitables metàfores sobre la seva capacitat psicoanalítica, «no havia llegit ni una sola línia del seu avi», ha assenyalat la comissària de l’exposició a Madrid i cap de conservació de pintura moderna del Thyssen, Paloma Alarcó, que convida a fer lectures més originals de la seva obra. Els seus retrats i nus són crus i descarnats, com aquell que va fer del baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, que va adornar amb una escena cortesana al fons. Procurava entendre la personalitat dels seus retratats, sovint millor que ells mateixos. I va ser pioner a plasmar les relacions homosexuals amb tendresa o la vulnerabilitat amb la sida, recorda Alarcó. Models Sí que podrà veure’s a l’exposició que el Thyssen allotjarà fins al 18 de juny ‘Large interior’, aquella obra amb què Lucian Freud es va venjar de Jerry Hall, a qui ja havia retratat embarassada. Havia de tornar a pintar l’exdona de Mick Jagger, aquesta vegada alletant el seu nadó, però Jerry Hall el va plantar en les sessions, així que va canviar la seva cara per la de l’assistent del pintor, David Dawson, que apareix donant el pit al fill de la model i del cantant dels Rolling Stones. Lucian Freud també va retratar el 2002 la model Kate Moss, que durant el procés va descobrir que estava embarassada de la seva filla Lila Grace: també arribava tard però van congeniar, ja que el pintor admirava la seva «intel·ligència física» posant. A més d’un quadro va sorgir una llarga amistat i la model va deixar que el pintor li tatués un parell d’ocells a la part baixa de l’esquena: «Si algun dia em va horriblement malament podria fer-me un empelt de pell i vendre’l», feia broma. Als anys finals d’ell, tots dos es van fotografiar, abraçats, al seu llit. Lucian Freud es va convertir el 2008 en el pintor viu més cotitzat amb el seu ‘Benefits supervisor sleeping’ –en el qual retratava despullada Sue Tilley, una obesa supervisora de subsidis socials–, que va arribar als 33,6 milions de dòlars en una subhasta. Va ser un home ric i un seductor nat. Va tenir dues dones, una multitud d’amants –no creia en la monogàmia i tampoc la practicava– i es diu que fins a quaranta fills, dels quals va reconèixer una quinzena. El llibre ‘Lucian Freud: a life’ (Phaidon) traça un repàs minuciós de la seva biografia que inevitablement remet als seus quadros. «La meva obra és totalment autobiogràfica. És sobre la meva persona i el que m’envolta», confessava.

Lucian Freud: l’últim pintor que va subjugar una reina

El Thyssen acollirà al febrer una exposició amb les principals obres de l’artista en el centenari del seu naixement

La mostra havia estat abans a la National Gallery de Londres

El més llegit