David Bowie, l’artista que va travessar de cap a peus els anys 70 i fins i tot va entrar als 80 com infal·lible Beau Brumell del gust pop, no va gravar bona part de ‘Young Americans’ (1975) als estudis Sigma de Filadèlfia perquè sí. Els estudis Sigma, fundats el 1968 per Joseph Tarsia, eren, des de feia uns anys, el quarter general del soul de Filadèlfia, també conegut com el so de Filadèlfia, i el soul de Filadèlfia o so de Filadèlfia dominava de manera napoleònica des de feia uns anys la música popular moderna. Només allà podia registrar Bowie el disc amb el qual canviaria breument en campió del «soul de plàstic», en les seves pròpies paraules, després de la seva victoriosa campanya glam i abans de convertir-se en herald de les màquines musicals. Diu la llegenda que Tony Visconti, llavors el productor de Bowie, i els seus ajudants es van quedar davant la taula de barreges de Sigma com davant un text assiri. Era una taula de barreges customitzada i Visconti i companyia no van tenir més remei que contractar el tècnic de la casa.