Els caçadors de l’arquitectura feixista d’Itàlia

Fa sis anys, la historiadora Giulia Albanese es va fer una pregunta. ¿Què ha quedat a Itàlia del llegat commemoratiu feixista? «Em preguntava com avançar en la reflexió sobre aquesta època històrica. Molts italians conviuen amb l’arquitectura feixista sense polèmica, molts ni tan sols saben que el que veuen als seus carrers i ciutats està lligat al feixisme», explica aquest diari. Partint d’allà, Albanese va compartir la seva idea de realitzar un mapatge d’aquesta herència amb l’Institut Nazionale Parri, un centre a Milà que conserva documents sobre la resistència italiana que va lluitar contra la dictadura feixista. La proposta va agradar. I el 2018 es va començar a treballar en l’inèdit projecte. Resultat d’allò és avui un catàleg de més de 1.400 monuments, monòlits, estàtues, rètols de carrers, baix relleus i plaques en edificis públics en honor al feixisme que no van ser remoguts després de la caiguda d’aquest règim (1922-1945) i que pul·lulen pel paisatge urbà de tota la península italiana, de sud a nord. Albanese ha pogut construir aquesta peculiar radiografia gràcies a la col·laboració d’un equip integrat per desenes d’investigadors, majoritàriament procedents dels 63 instituts de la xarxa de l’Institut Parri. Ells van ajudar en la localització, identificació i classificació les peces. Posteriorment, tot el material va ser afegit en un mapa d’Itàlia i publicat en una pàgina web titulada I luoghi del fascismo (els llocs del feixisme), que encara ara s’actualitza. Això es deu que la investigació no s’ha acabat, com recentment també explicava a l’agència Reuters Igor Pizzirusso, investigador d’història pública i administrador del lloc web. «És un cens encara parcial. Sabem que no és complet, és un treball en curs», va detallar Pizzirusso. Guerra civil Tot i així, el projecte ja ha posat en evidència alguns aspectes menys coneguts. Per exemple que, com que la Guerra Civil al nord d’Itàlia va ser més intensa, molta arquitectura feixista va ser eliminada d’aquesta zona del país gairebé immediatament després de l’alliberament d’Itàlia, mentre que al sud encara queden moltes vies en homenatge a la monarquia italiana, que va col·laborar amb el feixisme de Benito Mussolini. De la mateixa manera, els investigadors també van descobrir que en molts pobles i ciutats mitjanes –més que a les grans ciutats– la presència d’aquesta arquitectura és més freqüent. «És el cas d’una estàtua de Michele Bianchi (un dels primers secretaris del Partit Feixista) al poble de Belmonte Calabro, a Calàbria, i d’un baix relleu de Mussolini a Foggia, a la Pulla», remarca Albanese, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Pàdua. Una excepció és Roma. A la capital d’Itàlia, a més d’una gran quantitat d’edificis monumentals que Mussolini va aixecar en l’intent de mostrar el poder i la grandesa del seu règim, també queden moltíssims altres vestigis de la dictadura. El més famós de tots: l’obelisc de 36 metres d’altura i 300 tones situat davant del Fòrum Itàlic de capital italiana, on apareix la inscripció Mussolini Dux. Després del feixisme Un altre cas és el d’alguns rètols col·locats després del final del feixisme, sobretot a partir dels anys noranta, com els gols en honor a Giorgio Almirante, líder del partit neofeixista Moviment Social Italià, mort el 1988. I fins i tot un monument d’homenatge a Rodolfo Graziani, un molt controvertit comandant de les guerres colonials que Mussolini va conduir a Líbia i Etiòpia, que va ser instal·lat el 2012 a Affile, un poble d’unes 1.500 ànimes a l’est de Roma. Tot i que també s’han descobert casos virtuosos, remarca la investigació. «A Bolzano, al costat d’un baix relleu de Mussolini muntat a cavall, s’ha col·locat una instal·lació que convida a prendre distància del que aquest règim va representar. Personalment, crec que és una manera intel·ligent de lidiar amb aquest llegat», diu Albanese, que afegeix que, en qualsevol cas, la seva missió principal és una altra. «El nostre objectiu és fer visible l’invisible», assevera. El cert és que Itàlia té encara avui una relació difícil amb el feixisme, una època fosca que encara avui regira ferides i rancors oberts, de nord a sud, en un país incòmode amb el seu passat. I aquest any ha sigut pitjor, ja que la presa de poder del Govern més dretà de la història republicana d’Itàlia, el de Giorgia Meloni, va coincidir amb els 100 anys de la Marxa sobre Roma, la sublevació colpista que va portar Mussolini al comandament d’aquest país europeu.

Els caçadors de l’arquitectura feixista d’Itàlia

Un grup d’historiadors italians realitza el primer mapa del llegat arquitectònic feixista

El més llegit