El feminisme de ‘Donetes’ torna a casa per Nadal gràcies als llàpissos d’Antonio Lorente

L’il·lustrador Antonio Lorente torna a casa per Nadal. ‘Peter Pan’, ‘Anne de Teules Verdes’, ‘Tom Sawyer’ i, ara, ‘Donetes’: al jove d’Almeria de 35 anys se li pot aplicar la nostàlgica melodia del torró, ja que cada any per aquestes dates brinda la seva versió d’un dels grans clàssics juvenils en cuidada edició d’Edelvives. Aquesta vegada s’atreveix amb l’obra deLouisa May Alcott(1832-1888), publicada originalment el 1868. «¡És el clàssic dels clàssics, la reina dels clàssics!», repeteix el dibuixant, que reivindica com «una història amb ingredients atemporals, molt actual i contemporània, que comunica avui igual que ho va fer en la seva època, quan va ser una revolució, perquè és molt feminista i pels molts valors que transmet. Cada personatge té les seves virtuts i els seus defectes i els intenten corregir.» Louisa May Alcott, defensora dels drets de les dones, va reflectir en la història de la família March molt de la seva pròpia. ‘Donetes’ transcorre durant la guerra de secessió nord-americana (1861-1865) i quatre joves germanes, Meg, Jo, Beth i Amy, de personalitats molt diferents, creixen amb la seva mare a Massachussets mentre el seu pare és al front. La novel·la, portada successivament a la gran pantalla, va tenir tant èxit que l’autora, per petició popular, l’any següent va publicar-ne una continuació, ‘Aquelles donetes’, de la qual Lorente està acabant la versió il·lustrada, que sortirà a la primavera. Coincideix aquest rescat del clàssic amb el qual ha fet Viena Edicions, llançant els dos volums amb la versió íntegra del text en català. La Jo és la clau, la més intel·lectual de les germanes, la jove que només vol ser escriptora, un personatge que va marcar autores com Simone de Beauvoir, Patti Smith, Elvira Lindo i Espido Freire, com recorda ella mateixa al pròleg de l’edició d’Edelvives. «May Alcott sempre va dir que la Jo era el seu àlter ego –recorda Lorente–. Va ser una autora avançada al seu temps, una època en què a les dones els deien que s’havien de casar. I amb la Jo trenca tots els esquemes. Tot i que va cedir a la pressió dels lectors, que volien que la casés, no ho va fer amb Laurie [el jove net del seu veí], sinó amb algú molt més gran». Dones empoderades Quan va il·lustrar ‘Anne de Teules Verdes’, de Lucy Maud Montgomery, els lectors li «demanaven a crits» que també versionés ‘Donetes’. «Volien col·leccionar-la al costat d’Anne. Tenen una ànima semblant. Són dones empoderades, feministes, avançades a la seva època.» Surrealisme pop Sempre amb un quadern i un llapis a la butxaca i acumulant llibretes d’esbossos, Lorente es consolida amb un univers totalment reconeixible. En els seus personatges sempre ressalten els ulls, grans i aquosos. «¡Els ulls són el mirall de l’ànima! Quan el personatge et mira, en primer pla, ho fa directament. Saps si està trist o melancòlic. Notes el sentiment que et transmet, que depèn de com se sent l’observador», afirma qui s’emmarca en un estil que defineix «surrealisme pop». «Em va marcar molt, quan estudiava Belles Arts, descobrir Mark Ryden i Margaret Keane, la precursora d’aquest moviment d’ulls grossos, caps desorbitats i ninots desproporcionats que alhora tenen la seva proporció,» explica l’autor, que també beu del barroc i de Caravaggio per crear il·lustracions que «expliquen coses que ofereixen una lectura al marge del text i que complementen la història que acompanyen». Personatges amb ànima No només s’ha ocupat de les grans il·lustracions a pàgina sencera i a color i del desplegable, sinó també de la resta d’elements gràfics que trufen aquesta edició íntegra traduïda per Axel Alonso Valle: caplletres, gravats, guardes, detalls a peu de pàgina i metàfores visuals, com un fil vermell de costura (en japonès està lligat a l’amor) que es va desfilant a mesura que les germanes se separen de la llar, en al·lusió a «la unió fraternal que la Jo té por de perdre». «El repte era plasmar uns personatges amb una identitat molt marcada que van creixent. He sigut fidel a la descripció de l’autora –afegeix–. M’he desvinculat de la influència de les adaptacions cinematogràfiques. Per l’Amy, que té uns 6 anys, tot i que al cine sempre la posen amb 20, em vaig inspirar en la meva neboda. Sempre em fixo en gent real per dotar d’ànima els meus personatges.» Al contrari del que es pugui pensar, aquesta col·lecció de clàssics, assegura, la busquen els adults. «Venen pares superemocionats a les firmes, acompanyats dels seus fills. Els fa tornar a la seva infància, a quan els llegien ells. Amb el dibuix es converteixen en objectes de col·lecció. És gratificant, perquè els il·lustradors abans sempre estàvem a l’ombra i ara el lector compra el llibre pel teu treball.» Deprés de la segona part de ‘Donetes’, avisa, farà «un gir absolut». Mostrarà una part oculta: «Més fosca».

El feminisme de ‘Donetes’ torna a casa per Nadal gràcies als llàpissos d’Antonio Lorente

Després de les seves cuidades versions il·lustrades de ‘Peter Pan’, ‘Anne de Teules Verdes’ i ‘Tom Sawyer’, el dibuixant d’Almeria supera el repte del gran clàssic de Louisa May Alcott

El més llegit