Ja abans que comencés el concert es percebia al Palau Sant Jordi un punt d’inflamació superior al de nits anteriors, potser una barreja d’ansietat civilitzada, emoció a flor de pell i tal vegada una mica de dol, tot i que Serrat insistís després que «això és una festa». A mitja interpretació del primer tema, ‘Temps era temps’, va irrompre una salva d’aplaudiments, com si el públic no pogués aguantar-se més per expressar a l’artista la seva integral adhesió espiritual.