Comiat dels escenaris

Un Serrat colossal en l’inici del seu compte enrere

El trobador va emprendre la seva tanda de tres concerts al Palau Sant Jordi amb un recital d’alt voltatge emocional en el qual va recórrer un ampli repertori de clàssics incontestables i en el qual va demanar al públic mantenir l’ànim alt i «no caure en la temptació de la nostàlgia i la melancolia»

FERRAN NADEU

I va arribar la nit marcada en vermell al calendari, la primera de les tres amb les quals Joan Manuel Serrat ha decidit que baixarà dels escenaris (que no de l’ofici, o ‘vici’, d’escriure cançons: així ho ha remarcat). Recital carregat d’estímuls i memòries, a dalt i a baixde l'escenari, el d’aquest dimarts, obrint el compte enrere de la fosa amb un repertori guanyador des d’abans que apaguessin els llums del Palau Sant Jordi, i que va arrencar portant-nos de la mà fins al passat llunyà a través de la crònica sentimental de ‘Temps era temps’.