De Hollywood a Lleida: el cine es llança a explicar els abusos del Me Too

Han passat cinc anys des de l’esclat del Me Too. Moltes coses han canviat gràcies a una de les revolucions més importants del nostre temps. Les dones han adquirit una consciència feminista més gran, s’han unit per alçar la veu davant els abusos de poder i s’ha lluitat en l’àmbit legal i polític per establir lleis contra la violència de gènere. Però hi ha coses que continuen igual. Segueix existint la por i, per tant, també el silenci. La indústria espanyola del cine, de moment, calla. No hi ha pel·lícules que s’atreveixin a introduir-se en aquest delicat i secret territori amb el qual sembla que ningú vulgui tenir-hi res a veure. Només un capítol, el vuitè de la sèrie ‘Autodefensa’, es refereix de forma explícita a aquest silenci que envolta el tema dels abusos en la indústria del cine espanyol. Es titula ‘Actos colectivos’ i un director de moda intenta utilitzar el seu poder i influència per anar-se’n al llit amb les dues protagonistes de la sèrie, Berta (Prieto) i Belén (Barenys), fent-los falses promeses al voltant del seu futur dins el sector com actrius. El final de l’episodi es converteix en un al·legat irònic que bascula entre els límits de la ficció que acabem de veure i la realitat. Les protagonistes miren a càmera i llancen una sèrie de preguntes que interpel·len l’espectador. Preguntes com: «¿Qui es pot permetre públicament denunciar un abús?». També llancen dards contra la hipocresia d’una indústria que sap i continua callant, tot i que a les alfombres vermelles exhibeixi ventalls reivindicatius. «¿Com has d’admetre que tu ho sabies i no havies fet res?», es pregunten la Berta i la Belén. ‘El sostre groc’ Per això és tan important l’estrena d’‘El sostre groc, el documental d’Isabel Coixet que parteix de la investigació sobre els abusos comesos a l’Aula de Teatre de Lleida i que dona veu a les dones que van ser víctimes d’un depredador sexual durant la seva adolescència. Eren petites, estaven desprotegides davant un adult que es va encarregar de manipular-les i tot el sistema al seu voltant va confabular per tapar els abusos. Un sistema que va mirar cap a una altra banda, i va permetre que els abusos es perpetuessin en el temps. Sembla impossible que monstres com Antonio López, professor i director del centre, siguin entre nosaltres i tinguin impunitat per exercir la seva voluntat. Però el més esgarrifós és que puguin esquivar la justícia i quedar absolts, ja sigui per falta de proves o perquè el delicte hagi prescrit, com va passar en el cas que retrata la pel·lícula de Coixet. Una altra raó per la qual és important ‘El sostre groc’ és perquè ens recorda que el cas va existir, que pot tornar a passar i que un grapat de dones han tingut la valentia de seure davant una càmera per explicar-ho de forma clara i contundent. Elles almenys van tenir el suport les unes de les altres, i van aconseguir crear una xarxa per tirar endavant. Una cosa que no va poder fer Nevenka Fernández en el seu moment, quan va denunciar que havia sigut assetjada sexualment per un company del seu partit polític i va haver de fer front sola al rebuig de tota l’opinió pública fa 20 anys. La minisèrie ‘Nevenka’ es va encarregar d’analitzar el cas des d’una perspectiva actual. La polèmica estrena va confirmar els avenços del feminisme i també la intensitat amb què es resisteix a desaparèixer el pensament masclista a Espanya. ‘Intimidad’, la sèrie de Netflix creada per Verónica Fernández i Laura Sarmiento, també aprofundia en els mecanismes que el sistema continua fent servir per trencar les dones, desacreditar-les, jutjar-les i fer-les sentir culpables, en aquest cas a través de la viralització d’un vídeo de caràcter sexual. ‘Bombshell’ i ‘The assistant’ La indústria de Hollywood sí que ha sigut més activa a l’hora de furgar en les pròpies clavegueres i plantejar ficcions que dialoguen de forma directa amb el nostre present i les seves misèries. Així, ‘El escándalo’ (Bombshell) recollia el cas d’assetjament sexual del magnat de les notícies de la cadena Fox, Roger Ailes, que durant dècades es va encarregar de posar al capdavant dels seus programes dones uniformades com objectes sexuals per aprofitar-se’n. Que estigués interpretada per tres grans estrelles com Charlize Theron, Nicole Kidman i Margot Robbie va ser, sens dubte, tota una declaració d’intencions. El 2019 es va estrenar ‘The Assistant’, de Kitty Green, en què Julia Garner donava vida a una de les secretàries de Harvey Weinstein. A la pel·lícula mai es veia el productor, però la seva toxicitat es colava per tots els racons fins a impregnar l’ambient i convertir-lo en irrespirable. ‘Al descubierto’ La directora alemanya Maria Schrader acaba d’estrenar als Estats Units ‘Al descubierto’, l’adaptació del llibre on Megan Twohey i Jodi Kantor, periodistes del ‘New York Times’, van explicar les seves investigacions i el seu complex procés d’investigació a l’hora de destapar el cas Weinstein. El llibre, publicat a Espanya per Libros del KO i titulat ‘She said. La investigación periodística que destapó los abusos de Harvey Weinstein e impulsó el movimiento #MeToo’, va guanyar el premi Pulitzer. ‘Al descubierto (She Said)’, està interpretada per Zoe Kazan i Carey Mulligan (protagonista d’una altra de les bombes post Me Too, ‘Una joven prometedora’) i la seva estrena als Estats Units ha coincidit amb el segon judici al productor per agressió sexual després d’haver sigut condemnat a 23 anys de presó. En aquest cas, es valora un augment de la pena de 60 anys. Durant el judici, que aquests dies arriba a l’última fase en un tribunal de Los Angeles, un dels advocats va demanar que s’ajornés la vista oral perquè el jurat popular no se sentís influït per l’enrenou que causaria la pel·lícula. Una cosa a la qual la justícia no va accedir, tot i que als membres del jurat se’ls ha prohibit veure el tràiler de la pel·lícula. ‘Ellas hablan’ Maria Schrader deia en una entrevista a ‘Variety’ que Hollywood tenia la responsabilitat d’explicar les històries realment vitals del nostre temps. «No es tracta només de les males accions d’una persona, sinó de tot el sistema que el protegeix». En aquest sentit, una altra de les pel·lícules de la temporada a l’hora de parlar dels abusos de l’heteropatriarcat en un passat que continua conversant amb el nostre present, és ‘Ellas hablan’, la pel·lícula de Sarah Polley basada en la novel·la de Miriam Toews ‘Women talking’ (editada en català per Les Hores, ‘Elles parlen’) que se centra en fets reals ocorreguts entre el 2005 i el 2009, quan set homes d’una colònia mennonita de Bolívia van violar 130 dones: nenes, dones i àvies que drogaven de nit. ‘Tár’ La temporada de premis es tanca amb la fonamental ‘Tár’, en què Cate Blanchett interpreta una directora d’orquestra, lesbiana i privilegiada, primer abusadora i després cancel·lada. En aquest cas, la pel·lícula retrata com una figura de poder ha de fer front a les acusacions d’abús. Un pas més enllà sobre un dels temes més espinosos del nostre temps.

El més llegit