La indústria discogràfica nord-americana de les dècades de 1950 i 1960 va ser fèrtil en personalitats fortes, per dir-ho d’una manera suau: Ahmet Ertegün (Atlantic), els germans Chess (Chess), els germans Bihari (Modern), Berry Gordy (Motown), Phil Spector (Philles), Sydney Nathan (King)... L’ambició, la falta d’escrúpols i la visió van fer d’ells personatges mitològics. Sovint els esperonaven orígens humils. Res a veure va tenir Jim Stewart amb aquesta galeria de mascles alfa, ni humanament ni socialment. Tanmateix, a la seva criatura, Stax Records, no li fa ombra cap de les esmentades marques discogràfiques. Tot el contrari. No falta qui situa Stax per sobre de Motown i Atlantic, i es pot defensar aquesta preferència arribat l’estèril debat. Stewart va morir aquest dilluns als 92 anys.