El ‘boom’ dels concerts de bandes sonores: al rescat de la litúrgia col·lectiva del cine

Les aventures del hòbbit Frodo Saquet a la Terra Mitjana d’‘El senyor dels anells’ bé es poden reviure quan a un li vingui de gust en la quietud casolana, a base de sofà i manta, però el ritual col·lectiu associat al cine planteja noves vies: atenció a l’onada de concerts de bandes sonores llegendàries que creix a les nostres cartelleres. Sessions de ‘scores’ amb presència orquestral, on la immersió sonora i l’evocació del film conflueixen en una ‘experiència’, aquesta paraula fetitxe. I en comunitat, compartint peripècies, litúrgies i fins i tot, de vegades, disfresses i maquillatges. Fa un temps que Escenaris com el Palau, el Liceu i l’Auditori acusen aquest degoteig de concerts amb música de cine: allà hi senyoregen Ennio Morricone, John Williams i Hans Zimmer, el trio d’or. És una tendència que «ha guanyat terreny, igual que en països com els Estats Units i el Regne Unit», explica Javier Martí, president de la Fundació Excelentia, programadora d’aquest tipus d’espectacles. «El públic reviu aquella experiència que va disfrutar i pot escoltar la banda sonora interpretada per una orquestra simfònica en directe», precisa, apuntant films com ‘La missió’, ‘Cinema Paradiso’ (totes dues, amb partitura de Morricone) o ‘La llista de Schindler’ (Williams) com a «exemples perfectes de la unió de grans pel·lícules amb una bona música». En una pantalla gegant Els ‘scores’ poden anar acompanyats de la projecció de fragments de les pel·lícules, o de la cinta sencera, i allà l’aposta més grandiosa és la d’‘El senyor dels anells en concert’: tres sessions, 14, 15 i 16 d’abril de 2023, al Palau Sant Jordi (i tres al madrileny Wizink Center), cadascuna dedicada a una part de la trilogia. Es projectaran en una pantalla gegant les successives entregues de la pel·lícula, una cada nit, simultàniament, l’Orquestra Simfònica del Vallès, assistida per tres cors, dos adults i un d’infantil, interpretarà les partitures creades per Howard Shore. Més de 200 músics en escena. «Una partitura complexa, amb un llenguatge propi, i una notable dificultat organitzativa, però molt emocionant», confessa Martín Pérez, director de Concert Studio. Unes 40.000 entrades a la venda, amb l’opció de l’abonament per a les tres pel·lícules, la modalitat preferida, assegura el promotor, de «la meitat del públic». La comunitat de l’anell Juga amb un as a la màniga: la comunitat internacional de fanàtics d’‘El senyor dels anells’, «amb uns 80.000 fans només a Barcelona» i d’altres que, estima Pérez, vindran d’altres països per participar de l’esdeveniment. «Veiem molt moviment a les xarxes de gent que hi acudirà disfressada, lluint anells i penjolls, i participant d’un ritu col·lectiu». No tan lluny del futbol, assegura, «on la gent continua reunint-se a l’estadi amb les seves samarretes i bufandes, fins i tot podent veure el partit per televisió». Així, davant la crisi de les sales de cine, ¿la música recupera la immersió col·lectiva? «La gent cada vegada té a casa millors pantalles, però aquesta és una experiència per submergir-te al màxim», raona Martín Pérez, que veu potencial en altres pel·lícules clàssiques, com ‘El padrí’ i ‘La guerra de les galàxies’, si bé sospita que «és difícil que tinguin la força mobilitzadora d’‘El senyor dels anells’». Degoteig a l’agenda Però la programació de concerts a Barcelona està esquitxada per aquesta oferta de bandes sonores en directe, i tot d’un plegat, surten, per a les pròximes setmanes, cites amb les músiques de Morricone i Nino Rota (amb la Simfònica del Vallès, 3 de desembre, Palau), Williams i Zimmer (Hollywood Symphony Orchestra, 15 de gener, Liceu), o el concert ‘Zimmer i el millor cinema d’acció’ (Royal Film Concert Orchestra, 7 de febrer, Palau). I moltes d’altres. Amb projeccions o sense, confiant en el poder evocador de la música. En aquests concerts «s’aconsegueix recuperar el ritual col·lectiu de l’experiència i del record, independentment de si el públic ha vist la pel·lícula al cine o en una plataforma ‘online’», argumenta Natallia Kafionava, directora de la promotora NK Prodarte. Ho saben també els membres de la jove i paritària Original Soundtrack Orchestra, creada fa un any a Vic i que integren, majoritàriament, estudiants de música, de 16 a 26 anys. Aquesta orquestra va sorgir «per donar oportunitats als músics joves», ja que «la gent pensa que no tenen experiència, però són els que estan més en forma, tocant vuit hores cada dia», assegura la seva codirectora Belén Clemente. Les bandes sonores són el gruix del seu repertori, si bé els agrada aprofitar per colar-hi peces de música clàssica. I aventurar-se en ‘scores’ poc transitats, cas de ‘Cómo entrenar a tu dragón’, de John Powell. Miren de mantenir a ratlla els preus («mai hem superat els 15 euros») per atraure el públic jove. Constaten que les músiques de cine «mouen públic», i allà hi són per treure partit de la tendència. «Anar al cine ha sigut sempre un fet molt social», medita Belén Clemente. «I ara, aquest tipus de concerts, als quals vas en família o amb amics, representen igualment experiències úniques».

El ‘boom’ dels concerts de bandes sonores: al rescat de la litúrgia col·lectiva del cine

Concerts de música de cine a Barcelona: dates i entrades

Els cinc musicals a Barcelona per a aquest Nadal

El més llegit