En l’última dècada, la música catalana moderna s’ha omplert de trompetes i ritmes festius, i ara mira cap a les urbanitats traperes, però es manté, llest per encendre’s en qualsevol moment, el fil d’or que connecta amb la narrativa del cantautor i la sonoritat basculant entre el rock i el folk. Una cosa prodigiosa va ocórrer anys enrere amb Manel, i un nou espasme es manifesta ara amb un grup inaudit, La Ludwig Band, crescut amb el boca-orella, que aquest dijous es va anotar una nit victoriosa en una Apolo amb les entrades esgotades des de feia setmanes.
Crítica de música