Ni la imatge de Francesc Cambó que van crear els seus enemics ni la que ell mateix va reconfigurar en les seves memòries resisteixen la confrontació amb la torrencial documentació que ha manejat l’historiador Borja de Riquer al llarg de tres dècades i que desemboca en el seu últim llibre, ‘Francesc Cambó. L’últim retrat’ (Edicions 62 / Editorial Crítica). Després de publicar monografies que il·luminaven aspectes parcials de la seva figura (l’Argentina, la seva relació amb Alfons XIII, la caiguda de la monarquia, la Guerra Civil) a partir de materials inèdits que anaven sorgint del seu treball d’investigació, l’historiador Borja de Riquer acaba de publicar la que serà la biografia de referència sobre el català més influent de la primera meitat del segle XX, lliure de les restriccions i condicionaments d’obres anteriors redactades sota la inspiració del mateix polític o, després de la seva mort, de la seva família, en especial la canònica de Jesús Pabón.