El llibre a cura d’Estela Ocampo, ‘Cartas escogidas (1888-1922)’ (Acantilado), omple un buit en la bibliografia relacionada amb Marcel Proust en castellà, però també en francès, ja que no existeix cap projecte similar. Es tracta d’una «autobiografia espiritual» –en paraules de l’autora– a partir de la seva correspondència. En el cas de Proust és especialment pertinent si tenim en compte que es conserven més de sis mil cartes dirigides a una multiplicitat de corresponents. Poques persones saben que Proust va expressar el seu temor davant la invenció del telèfon –un invent de finals del segle XIX que va retratar en la seva novel·la amb el deliciós passatge ‘Les senyoretes del telèfon’ (‘Le côté de Guermantes’)– perquè vaticinava la desaparició de l’escriptura de cartes, una cosa que va arribar molt més tard, però que va arribar. Les seves, incloses les notes que s’intercanviava amb la seva mare al domicili familiar per incompatibilitat horària, són exuberants i delaten un escriptor intel·ligent, diplomàtic (quan es tracta d’obtenir informacions de tota mena) i seductor.