Al llarg de les tres dècades que fa que fixen la seva mirada sobre aquells que lluiten per sobreviure en els marges de la societat europea, els germans belgues no només han assolit un lloc privilegiat entre els cineastes més aclamats del món –han guanyat la Palma d’Or del Festival de Cannes en dues ocasions, ni més ni menys–, sinó que també han convertit el seu cognom en sinònim d’un mètode creatiu basat en l’austeritat formal i argumental i el maneig precís del ritme narratiu. Amb ‘Tori y Lokita’, el seu dotzè llargmetratge, se serveixen de l’esquinçador retrat de dos menors subsaharians forçats a sobreviure en el submon criminal de Lieja per demostrar fins a quin punt el mètode continua sent efectiu.