Just abans de presentar ‘Rompiendo las olas’ (1996), la pel·lícula que va posar als seus peus la cinefília, Lars von Trier va dirigir una de les seves obres més extravagants: ‘El reino’, minisèrie de quatre episodis a cavall de la telenovel·la, el relat de terror i la sàtira social, ambientada en un sinistre hospital de Copenhaguen habitat per esperits malignes i rodada d’acord amb el tipus d’estil ‘verité’ que el danès utilitzaria un parell d’anys després com a bandera del manifest ‘Dogma 95’. Vint-i-cinc anys després de completar quatre episodis més sota el títol ‘El reino 2’ (1997), Trier estrena ara l’entrega final de la saga, ‘The Kingdom Exodus’ (Filmin), en la qual torna a escenificar una batalla sobrenatural entre el bé i el mal utilitzant molt humor i molta mala llet. Aquest és el motiu de la xerrada que mantenim amb ell, via Zoom. Els efectes del parkinson, que li va ser diagnosticat fa uns mesos, queden en envidència en el seu llenguatge del cos. A part d’això, es mostra tan eloqüent com de costum.