El nou disc de Bruce Springsteen, ‘Only the strong survive’, analitzat cançó a cançó

Diversió, una mica de nostàlgia i molt respecte per les fonts originals que van marcar el seu despertar a la música en l’adolescència: el nou disc del Boss, que es publica aquest divendres 11, ofereix un vitalista menú de versions elaborat mà a mà amb el seu productor, Ron Aniello, que toca la majoria dels instruments i a qui s’afegeixen metalls, cordes i cors. Repertori entroncat en els anys 60 que Springsteen aborda invocant a gust figures com Ben E. King, Jimmy Ruffin o The Temptations. Repassem les 15 cançons. ‘Only the strong survive’ «Recordo la meva primera història d’amor / D’una manera o una altra tot va sortir malament / La meva mare tenia un gran consell / Vaig pensar posar-hi paraules en aquesta cançó / Encara puc sentir-la dient-ho», comença cantant el Boss, rememorant remotes lliçons de vida en base a aquest ‘hit’ de Jerry Butler el 1968. Només els forts sobreviuen. ‘No surrender’. Pur Springsteen. ‘Soul days’ Cordial companyonia amb Sam Moore, veu convidada, banyat en melancolia i en tribut a la música soul. «Vull sentir una mica de Wilson Pickett», recita al final. I Joe Tex, i Sam & Dave, i Aretha Franklin... Imbatible naturalitat, com si fos una cançó pròpia i la interpretés envoltat de públic. ‘Nightshift’ Aquesta no és dels seixanta, sinó un número dels vuitanta de The Commodores, i Springsteen l’assumeix amb sentida convicció. Cançó en memòria de dos mites soul, Marvin Gaye i Jackie Wilson, els dos morts el 1984. «Estranyaré la teva veu dolça, el so commovedor, en el torn de nit». ‘Do I love you (indeed I do)’ So Motown a discreció en un impetuós ‘uptempo’ llançat com a primer ‘single’ de l’àlbum, amb solo de saxo i imparable reforç coral. Original del texà Frank Wilson el 1965. ‘The sun ain’t gonna cry anymore’ Gir solemne en aquest cant ‘bigger than life’ del tàndem Crewe & Gaudio (els de ‘Can’t take my eyes off you’), que en els anys 60 van fer seu primer Frankie Valli i després The Walker Brothers (i que Clarence Clemons va gravar pel seu compte el 1985). So amb reminiscències de Phil Spector, influència notòria en ‘Born to run’. ‘Turn back the hands of time’ El Boss rugeix amb força i ràbia aquí, maleint-se pels errors comesos i implorant que les busques del rellotge puguin anar cap enrere. Poderosa fita de Tyrone Davis el 1970, que a mig trajecte encaixa un canvi de tonalitat sobre el qual Bruce cavalca a plaer. ‘When she was my girl’ Més remordiments i mal de consciència en aquest assalt al sedós tema de The Four Tops, entonat amb poder i subtilesa, a joc amb el nítid solo de guitarra. ‘Hey, Western Union man’ «Digues-li que estic enfonsat i que crec que m’evita / i si un telegrama no serveix / envia una caixa de dolços també i potser unes flors», pidola Bruce posant-se a la pell de Jerry Butler, embolicat en un refinat arranjament de cordes. ‘I wish it would rain’ Desamor, abandonament i una invocació metafòrica a la pluja reparadora com esmena al clixé de la masculinitat: «Tothom sap que se suposa que un home no ha de plorar / Però escolta, he de plorar / perquè plorar alleuja el dolor», canta Springsteen en aquest clàssic de The Temptations, de 1967, guiat per una distintiva frase de piano. ‘Don’t play that song’ Un dels punts més calents: Bruce s’apodera de la fita de Ben E. King el 1962 (que van compondre la seva dona, Betty Nelson, i el factòtum d’Atlantic Records, Ahmet Ertegun), retocant la lletra i afegint unes picades d’ullet parlades de cara a la joventut perduda, «les nits d’estiu» i el perdó. «No m’importa si vas mentir / ballarem». ‘Any other way’ Entre les nombroses fites menors, aquest tema del ‘top 10’ de 1962-63 en les versions de Chuck Jackson i Jackie Shane, original de William Bell, que Springsteen resol injectant-li més fibra i emfatitzant la secció de metalls. ‘I forgot to be your lover’ Bruce en mode tòrrid, retent honors a Stax Records en aquesta balada soul dels seixanta que, als anys 80, Billy Idol portaria al cyber-rock amb el títol de ‘Be your lover’. Sentiments de culpa flotants: «He treballat per tu tot el que he pogut / però treballar tot el dia no em fa un home / Vaig oblidar ser el teu amant / i ho sento, però d’alguna manera et compensaré». ‘7 Rooms of gloom’ Rugent assalt a aquest fosc número del triumvirat Holland, Dozier & Holland, que els Four Tops van portar al número 14 del ‘hit parade’ nord-americà el 1967. Hereta el poder rítmic de la Motown, en agredolç contrast amb una lletra esquitxada per estances buides i desconsolades esperes. Bruce en carn viva, soul sense alegria. ‘What becomes of the brokenhearted’ Un altre clàssic d’alt voltatge, a compte del destí dels cors trencats, ‘power ballad’ desconsolada a la qual Springsteen no gosa aportar novetats més enllà d’una interpretació sentida i amb aparell orquestral. Lloança a Jimmy Ruffin, que li va donar vida per primera vegada el 1966. ‘Someday we’ll be together’ Per acomiadar-se, el Boss acudeix a la cançó que va tancar els anys 60, últim número u de la dècada de ‘Billboard’ (desembre de 1969), i al seu torn, llançament final de Diana Ross amb The Supremes. Com a clímax de l’àlbum, té regust d’homenatge últim a aquella era, potser a certa puresa d’esperit, deixant les portes obertes.

El nou disc de Bruce Springsteen, ‘Only the strong survive’, analitzat cançó a cançó

El Boss fa seus, sense pretendre transformar-los, 15 clàssics del soul i el rhythm’n’blues en un àlbum emotiu i vibrant que té molt de tribut a les seves fonts d’inspiració juvenils dels anys 60

El més llegit