Albert Camus temia deixar els seus manuscrits a casa. Quan estava escrivint una nova novel·la, solia portar-los a sobre quan se n’allunyava més del compte. És per això que, el dia que va tenir l’accident que va posar fi a la seva vida, viatjava amb el manuscrit de la que acabaria sent la seva novel·la pòstuma: El primer home (Editorial Empúries). Tenia 47 anys. Feia tan sols un any que l’havien distingit amb el premi Nobel de literatura. Tot just saber-se la fallada, li havia escrit un telegrama a la seva mare sordmuda. «Et necessito més que mai ara mateix», li havia dit. Temia l’odi que el Nobel generaria en el seu entorn més proper. Feia temps que Jean-Paul Sartre, que havia sigut bon amic i admirador de la seva obra, mirava de destruir la seva reputació. I ho continuaria fent.