A l’hora de buscar una teoria unificada que englobi gèneres tan diversos com el terror, la fantasia i la ciència-ficció hi ha qui els engloba com a diferents formes de ficció especulativa. Hi ha qui els agrupa com a gèneres no realistes, davant els gèneres mimètics (¿però no aborden tantes realitats tan immediates com el canvi climàtic o la nostra caiguda en les xarxes?). Hi ha qui posa com a única condició que un text desperti el ‘sentit de la meravella’, o que es desenvolupi allà on Tolkien va definir com un «món secundari» (¿però quin món d’imaginació no és una versió del nostre?). O potser podríem enquadrar en una gran família tota la ficció que plantegi una realitat alternativa, en el temps, en l’espai, amb diferents regles físiques... o amb un curs divergent de la història que coneixem. I aquí resultaria més còmode encaixar tot un filó narratiu, que imagina històries alternatives i que en el Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona ha tingut dos representants tan diferents com la franco nord-americana d’origen vietnamita (i enginyera informàtica) Aliette de Bodard i l’arquitecte català Jaume Valor.