‘Bros: Más que amigos’ ensopega a la taquilla: ¿qüestió d’homofòbia?

Sobre el paper, ‘Bros: Más que amigos’ comptava amb nombrosos avals per convertir-se en un dels èxits cinematogràfics de l’any. El productor és Judd Apatow, un dels noms il·lustres de la comèdia nord-americana actual; la filmografia del director, Nicholas Stoller, inclou pel·lícules tan rotundament gracioses com ‘Paso de ti’ (2008) i ‘Malditos vecinos’ (2014); i tant de coprotagonitzar-la com de coescriure-la –mà a mà amb Stoller– se n’ha encarregat Billy Eichner, talent emergent i cap visible de l’humor militantement ‘queer’ als Estats Units. Quan va passar pel Festival de Toronto a principis de setembre, la pel·lícula va acumular elogis rendits per part de la crítica i es va guanyar la inclusió en la llista de les 70 millors comèdies del segle XXI elaborada per la revista ‘Rolling Stone’; abans, la maquinària promocional ja l’havia aixecat a la categoria de fenomen sociocultural al catalogar-la com «la primera comèdia romàntica gai produïda per un gran estudi» i «la primera pel·lícula de Hollywood interpretada íntegrament per actors pertanyents al col·lectiu LGTBI». I per si això no hagués deixat clara la seva significança, i donant mostres del tipus d’arrogància que li atribueixen tant els detractors com molts dels seus seguidors, Eichner va posar èmfasi a les pàgines de ‘Variety’ en el fet que ‘Bros’ no és cine independent ni «una d’aquestes coses d’un sol ús que es veuen en ‘streaming’», i en general va passar setmanes insistint que és una pel·lícula gai «diferent a» –una altra manera de dir «millor que»– les altres. La pel·lícula es va clavar una patacada a la taquilla el primer cap de setmana a la cartellera nord-americana, fa just un mes: va recaptar 4,8 milions de dòlars, un 40 per cent menys del que les prediccions més pessimistes havien vaticinat, i aquest fracàs sens dubte n’està condicionant l’estrena a la resta del món. Aquí no ha sigut menys i, després d’haver sigut estrenada aquest divendres, no apareix ni en el ‘top ten’ del rànquing de taquilla. «Per desgràcia, aquest és el món on vivim. El públic heterosexual, especialment en certes parts del país, no es va presentar a veure ‘Bros’», va afirmar un consternat Eichner per Twitter. «Tot aquell que no sigui un homòfob guillat» hauria de mirar la pel·lícula, va afegir el còmic. Els missatges van ser immediatament replicats per usuaris de Twitter de diverses orientacions sexuals. Alguns el van acusar de ser un «narcisista» per assumir que «la pel·lícula seria un superèxit simplement perquè ell és gai», i molts van llegir en les seves paraules una deducció molt perillosa: qui no vegi ‘Bros’ és un homòfob. Ficcions homosexuals triomfadores Per desmuntar els arguments d’Eichner n’hi ha prou amb esmentar totes les ficcions de temàtica homosexual que han triomfat a la taquilla les últimes tres dècades –’Philadelphia’ (1993), ‘L’olla de grills’ (1996), ‘Brokeback mountain’ (2005), ‘The imitation game’ (2014), ‘Bohemian Rhapsody’ (2018), ‘Rocketman’ (2019)–, i entendre que les xifres de recaptació de ‘Bros’ demostren que bona part del públic LGTBI –poc sospitós de ser homòfob– tampoc va anar a veure-la. Hi ha arguments que expliquen aquesta falta d’assistència de manera molt més convincent. El repartiment de ‘Bros’, d’entrada, no té el tipus de cares conegudes necessàries perquè, en l’actualitat, qualsevol pel·lícula que no sigui cine d’acció o de terror tingui èxit. I les comèdies romàntiques, així mateix, han anat quedant relegades a l’àmbit de les plataformes de ‘streaming’; gairebé ningú s'agafa la molèstia de consumir-les en pantalla gran. Referent a això, és temptador caure en el cinisme i donar per fet que, de la mateixa manera que la legalització del matrimoni homosexual es va anar estenent per Occident una vegada que la institució havia perdut rellevància per als heterosexuals, Hollywood ha accedit a produir una comèdia romàntica gai ara que el gènere està en declivi. Però potser el principal problema és que l’estratègia de màrqueting de ‘Bros’ va donar molta més prioritat a la seva suposada transcendència històrica i cultural que al seu valor com a producte d’entreteniment, i va suggerir de manera implícita que el pedigrí de la pel·lícula garanteix la seva capacitat per provocar rialles i emoció. En aquest sentit, és possible que els aires d’importància amb els quals Eichner s’ha envoltat amb les seves declaracions contribuïssin a la desbandada dels espectadors d’una pel·lícula en la qual ell era el protagonista. Possiblement, un dels mètodes menys fiables per convèncer algú perquè vagi al cine és coaccionar-lo, i fer-li sentir que la seva decència i la seva higiene moral en depenen. Convé recordar, finalment, que un dels objectius de ‘Bros’ és revindicar la necessitat de no trair els principis i la identitat propis per complaure els altres. I que els diàlegs que Eichner va coescriure per a la pel·lícula inclouen la frase següent: «El sexe homosexual era més divertit quan incomodava els heterosexuals». Potser l’hauria d’haver tingut en compte abans d’incendiar Twitter.

‘Bros: Más que amigos’ ensopega a la taquilla: ¿qüestió d’homofòbia?

La comèdia romàntica gai ‘Bros: Más que amigos’, estrenada aquest divendres, havia de ser un dels ‘hits’ de la temporada, però ha sigut un fracàs estrepitós en taquilla. ¿Quines són les raons d’aquesta patacada?

El més llegit