No és tan fàcil com sembla adonar-se que has sigut víctima d’abús. Les línies sovint són massa difuses i els colors del consentiment inclouen molts matisos. La Marta, la Violeta, la Sonia i la Miriam van trigar molt a ser conscients, de veritat, del que els va passar quan eren adolescents i anaven a classes a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. El seu professor, Antonio Gómez, que va arribar a ser director del centre, va abusar d’elles quan tenien entre 14 i 16 anys. Ho va fer de forma sibil·lina, acostant-se i convertint-se en el seu amic, atorgant-los privilegis segons depengués del cas, fent-les sentir especials per a finalment aprofitar-se de la seva innocència i exercir tota mena de conductes sexuals delictives de la més diversa índole. Els va passar a elles i a més de 50 nenes, que se sàpiga, al llarg de 20 anys. Ningú va dir res, es va imposar la llei del silenci, molta gent ho sabia, i es va permetre que es perpetués l’abús perquè ell estava ben considerat i era respectat a la societat i a les institucions.