L’olla de grills (1996)Centrada en l’imminent matrimoni entre la filla d’un senador dels Estats Units tossudament conservador i el fill d’una parella de gais liberals residents a la ‘kitsch’ Miami, va arrasar al seu país durant el cap de setmana de la seva estrena –en només tres dies va recaptar gairebé 20 milions de dòlars, en una època en què les entrades costaven cinc vegades menys que ara–, i es va mantenir a dalt de tot de la taquilla durant tres setmanes. ¿La seva estratègia? Repartir estopa, barrejada amb generoses dosis d’empatia, cap als dos costats. Brokeback Mountain (2005)Coneguda universalment com «la pel·lícula dels texans gais», no només va recaptar 178 milions de dòlars de l’època –produir-la va costar 14 milions– i va guanyar tres Oscars sinó que, a més, es va convertir en referent essencial de la cultura popular. El 2005 la representació dels homosexuals en pantalla encara era un assumpte pendent, i els espectadors –tant els pertanyents a la comunitat LGTBI com la resta– van acudir en massa a veure una pel·lícula que, en bona mesura gràcies a l’impuls comercial dels seus actors protagonistes –Heath Ledger i Jake Gyllenhaal, tots dos heterosexuals–, va contribuir a normalitzar les relacions entre persones del mateix sexe. Philadelphia (1993)Protagonitzada per Tom Hanks a la pell d’un homosexual seropositiu que demanda els seus ocupadors per discriminació, va guanyar dos Oscars i va recaptar 206,7 milions de dòlars arreu del món. Segons va afirmar ell mateix, el director Jonathan Demme va dissenyar el personatge amb la intenció que despertés les simpaties del tipus de públic que potser mai hagués conegut una persona gai i probablement ni tan sols sabés gaire bé què era la sida. A principis dels 90 els homosexuals sovint continuaven sent retratats com uns pervertits l’estil de vida dels quals atreia malalties. Bohemian Rhapsody (2018)La passió que la música del grup Queen continua desfermant arreu del món ajuda a explicar per què el biopic de Freddy Mercury es va convertir en la pel·lícula de temàtica LGTBI més taquillera de la història malgrat dividir tant el públic com la crítica. Els seus detractors la van acusar d’esborrar les complexitats de la bisexualitat del seu protagonista, i de reduir la identitat ‘queer’ a un sinònim de trobades sexuals promíscues, sòrdides, il·lícites i corruptes. The Imitation Game (2015)Recrea la història del matemàtic Alan Turing, que va treballar amb un grup secret de criptòlegs del govern britànic durant la Segona Guerra Mundial per desxifrar els secrets dels nazis, i que anys després de salvar innombrables vides va ser perseguit per càrrecs d’homosexualitat. Ningú podrà dir que el seu triomf en taquilla fos una recompensa justa per la seva aproximació a la intimitat del personatge. L’única escena mínimament explícita respecte a això n’és una en la qual el científic parla de «pagar un altre home perquè toqui el meu penis». Fora d’això, la versió de Turing que aquí s’ofereix és un ésser pràcticament asexual, un màrtir celibatari que no té res a veure amb el model en qui s’inspira.