Coldplay propulsa l’auge dels concerts en ‘streaming’

Fa temps que sentim que «la màgia del directe» és insubstituïble i que res podrà mai rivalitzar amb l’emoció del concert viscut ‘in situ’, amb el terrabastall del públic, la disposició a l’imprevist i, potser, aquest adorable terra enganxós de cervesa. Però cada vegada més són els senyals que matisen tal enunciat, i n’hi ha prou amb observar els 150 cines de tot Espanya que aquest dissabte han transmès un dels concerts que Coldplay ofereix aquests dies a l’estadi del River Plate, a Buenos Aires. ¿Un salt d’escala en la peripècia de l’‘streaming’ aplicat a la música en viu? Hi ha hagut altres avisos: les 120 sales que, el març passat, van projectar el xou del grup rei del k-pop, BTS. Tant els britànics com els coreans van oferir el seu concert en directe a tothom, si bé el de Coldplay, a Europa, per la diferència horària, ha requerit un altre format, el ‘delayed live’. Però la sala de cine no és l’única via: Amazon, amb el seu nou canal Amazon Music Live, plantifica al saló de casa teva esdeveniments com, la setmana passada, el concert de Kendrick Lamar a París. Experiència sincronitzada Tot apunta que sí que hi ha una cosa que pot rivalitzar amb assistir a un concert: viure aquest concert des de qualsevol altre lloc. Preferiblement, en directe. Aquí, la pandèmia n’ha precipitat el canvi. «L’aturada va fer que artistes i indústria comencessin a buscar alternatives», argumenta David Loscos, director general de l’IMB International Music Business School. «Ha guanyat cos la idea que el directe no només consisteix a estar al mateix lloc on l’artista ofereix el concert, sinó a viure l’experiència en el mateix moment, de manera sincronitzada. Aquesta n’és la clau». Coldplay va esgotar totes les entrades de la seva gira mundial, inclosos els quatre concerts al barceloní Estadi Olímpic (maig del 2023), però «tot i així, molta gent s’ha quedat sense localitat», segueix Loscos. Davant d’això, l’‘streaming’ «dona solucions alternatives i més econòmiques, mantenint el directe i, per tant, la màgia». Perquè participes en un esdeveniment que té lloc en aquell precís moment, i des d’un punt de vista privilegiat, amb una realització sofisticada i accés a angles segurament impossibles quan acudeixes a un concert tradicional i t’asseus a la teva localitat. L’agenda verda Per als autors de ‘Viva la vida’, l’‘streaming’ alimenta la seva aura de banda sostenible, a l’apostar per una manera d’arribar al públic que no passa per la terminal aèria. Els britànics es presenten com a grup pioner a introduir l’agenda verda en una dinàmica de gira d’estadis. Pot sonar estrafolari, però estan en marxa claus concretes: potenciació de rutes per carretera, ús de bateries alimentades amb olis reciclats, terres cinètics que converteixen en energia els salts del públic... Allà, el concert consumible a distància representa una altra capa més en la seva narrativa de reducció de les emissions de CO2. Parlem, en el cas de Coldplay i de BTS, del format de l’‘event cinema’, que resulta interessant per a un sector, les sales de cine, que pateix un declivi d’espectadors. Es tracta d’esdeveniments vivaços, que reuneixen fans motivats, disposats a fer del visionament del concert un ritual col·lectiu, raonen fonts de Warner, la discogràfica de Coldplay. «És interessant per a la banda i per als cines». Al marge de la promotora El ‘worldwide live event’ de Chris Martin i companyia el va negociar el mànager del grup amb una distribuïdora cinematogràfica global, Trafalgar, amb experiència en el camp clàssic: gestiona les emissions de la britànica Royal Opera House. Aquesta delega, a Espanya, a Versión Digital, empresa amb seu a València. Tot això, sense que mediï en el procés la promotora dels concerts, Live Nation, que en queda al marge. Els dos passis del concert de Coldplay d’aquest dissabte a tot Espanya van convocar uns 16.000 espectadors (que van pagar entre 12,50 i 15,40 euros). Un terç dels 150 cines van ser a Catalunya, «on hi ha molta tradició musical, moltes sales ben equipades, i l’espectador sol respondre molt bé», indica María Cazorla, de Versión Digital, que ressalta els avantatges del visionament a distància i a temps real. «No serà mai igual que assistir al concert, però en alguns aspectes és millor: amb Coldplay, es van utilitzar 25 càmeres, i es podia veure com a Chris Martin se li infla la vena del coll al cantar». El paral·lel, l’‘streaming’ avança per un altre carril, el de les plataformes digitals, que substitueixen l’esdeveniment col·lectiu en el cine pel delit al saló de casa. El concert del raper ‘vip’ Kendrick Lamar a l’Accor Arena de París, capturat per 19 càmeres, va marcar un punt d’inflexió: Amazon ho va transmetre en viu no només al seu compte a Twitch, sinó al flamant canal Amazon Music Live, que ja ha agafat popularitat i el 4 de novembre oferirà el xou de l’estrella texana Megan Thee Stallion (a les 4.55 de la matinada hora espanyola). Amb públic o sense A l’Accor Arena hi havia 20.000 persones, i connectar-te representava participar d’un acte col·lectiu. Però allà no s'ha dit tot: altres artistes opten per oferir en ‘streaming’ concerts pensats per a aquest format, sense públic o amb auditoris reduïts. És el cas de Nick Cave, acariciant el piano a la nau victoriana buida del londinenc Alexandra Palace, o de Dua Lipa amb el seu espectacle ‘Studio 2054’, fantasia flotant que va convocar convidats com Elton John i Angèle. «Que Amazon creï un canal per a concerts en ‘streaming’ és molt significatiu. Pot ser el primer pas perquè altres plataformes segueixin aquest camí», estima David Loscos. ¿Un Netflix Music Live? L’ús i oportunitat d’aquest tipus de producte dependrà de cada artista: pot reservar-se la carta per a moments com l’inici d’una gira, per fer salivar els fans i tenir més ganes d’assistir al concert. «Per a això, l’artista ha d’estar molt segur que el que ofereix és molt bo», diu Loscos, que veu sentit l’‘streaming’ com a experiència ‘flaix’, caçada al vol, no tant com arxiu. «La gràcia és que s’ofereixi en temps limitat. No pot convertir-se en catàleg». Una doble cadena El concert tradicional continua sent el punt d’ancoratge a partir del qual pivota tota la cadena. I més que això, s’entreveu el seu establiment com a producte premium, amb un ‘star-system’ propens a inflar els preus de les entrades (i dels ‘packs’ exclusius, ‘golden circle’ i similars), i a oferir, potser a tall de compensació, l’opció de l’‘streaming’ apta per a totes les butxaques. Per a les promotores de concerts, el directe de sempre és insubstituïble, però admeten que s’estan obrint altres finestres. «Ho veig més com un complement que com una alternativa», apunta Nacho Córdoba, ‘senior promoter’ de Live Nation España. «La màgia del directe, sentint el mateix que els que són al teu voltant, és difícil que la capti l’‘streaming’, però és vàlid perquè la gent pugui veure el seu artista favorit si no ha aconseguit entrades». Però, de la mateixa manera que les transmissions esportives ens diuen que no és imprescindible ser al lloc dels fets per disfrutar de l’espectacle, la música assaja i desenvolupa fórmules per treure partit del seu capital. Tractant que, dues dècades després de l’inici de la debacle discogràfica a causa, precisament, de l’adveniment del paradigma digital, la tecnologia sigui més aviat una aliada que una font d’angoixes.

El més llegit