Cada societat té el seu particular catàleg de perversions. A l’Espanya contemporània està cada vegada més arrelada una pràctica especialment perversa que consisteix a proclamar que la llibertat d’expressió és atacada cada vegada que algú denuncia a les xarxes socials la presència d’una expressió masclista o homòfob en una cançó mentre es justifica (s’aplaudeix, fins i tot) l’empresonament de rapers que han decidit convertir les seves lletres en armes de combat polític. «Sembla que a Espanya els mitjans només recorden del dret a la llibertat d’expressió quan es tracta d’emparar idees i opinions d’extrema dreta», assenyala Fran García Tapia, productor del documental ‘No callarem’, que dissabte es presenta al festival In-Edit.