Chanel: «Se ha dicho que yo era un muñeco; no, cariño, yo estoy al mando»

Aquests últims mesos ens ho preguntàvem: després d’Eurovisió, ¿on s’haurà ficat Chanel Terrero? Han sigut uns mesos de bogeria, de construcció d’una artista. Perquè jo acabo de néixer. Estic gatejant. No he parat de treballar, de pensar el que volia i fer introspecció. De descobrir-me, en definitiva, perquè jo estic acostumada a interpretar personatges. No estava a casa fent-me les ungles. ‘Toke’ ¿és l’avançament del seu primer àlbum? Sí, una pildoreta del que vindrà. Estem en un procés de creació i de vulnerabilitat. Els pilars són el ‘latin’, l’anglo i l’urbà. Hi ha una essència cubana, del Carib. L’‘aguaje’, que dic a la lletra. Aquest ‘flow’ cubà. Aquesta barreja defineix ‘Toke’, com definia ‘SloMo’. Va viure a Cuba fins als quatre anys i ha anat tornant al país. Allà hi ha d’haver un bagatge sentimental i musical. ¡I gastronòmic! Amb la música urbana em vaig criar: Gloria Estefan, Celia Cruz, Los Van Van i Orishas són els meus grans referents. A ‘Toke’ apareix com a coautora amb vuit noms més. Això avui és corrent, ¿però podria explicar per què fa falta tanta gent per compondre una cançó? Mira, no ho sé, perquè jo soc nova en això, però és la primera vegada que em fico en un estudi a compondre amb altres persones, a Miami. Imagina’t el nou i el divertit. Jo tinc la nena petita molt present, i m’atrau tot el que tingui a veure amb aprendre, divertir-me... i la professionalitat, perquè estem treballant. Una cançó per al mundial de futbol de Qatar. És per a la selecció d’Espanya. No és la cançó del mundial, sinó de suport a la selecció. El matís és important. Qatar és un país poc comprensiu amb la diversitat sexual, un aspecte sensible per a vostè, que ve d’un entorn ‘eurofan’ molt afí a la comunitat LGTBI+. ¿Li causa alguna incomoditat? És bastant incòmode llegir titulars en els quals se’m devalua i fins i tot se’m jutja per això, quan jo he dit que tinc els meus principis molt clars. Al meu equip hi ha persones de la comunitat, en el meu vídeo surten dues noies fent-se un petó i m’he vestit com he volgut. A Qatar no hi ha drets humans i entenc la controvèrsia. Si hi ha la possibilitat d’anar a Qatar, si finalment decideixo anar-hi, jo tinc clar el que soc i no penso canviar res. ¿En quin aspecte de la composició de ‘Toke’ va participar? En la lletra, sobretot. I he de dir que vam compondre el tema el 16 d’abril, i que ja deia allò d’«Iniesta metiendo el gol». És la primera cançó de la qual formo part com a coautora, i venia d’un ‘jet-lag’, a Miami... Va ser com si els astres s’alineessin. «Soc una mare lleona. Soc lleona de signe del zodíac, i tinc això del lideratge» Llavors, no pensaven en el futbol quan la van compondre. ¿I què volien expressar amb això del «toc» i el «rebot»? Era una cançó d’empoderament, i allò del toc li va sortir a Gio (Giovanny Fernández). M’agrada quan diu «todo el mundo está loco para que esto rebote», que pot llegir-se com el que s’està esperant de mi. I «yo estoy al mando, papi, no te equivoques». Perquè s’ha dit que jo era un ninot... No, carinyo meu, jo estic al comandament, no t’equivoquis. ¿Diria que controla la seva carrera? Soc una mare lleona. Soc lleona de signe del zodíac, i tinc això del lideratge. Òbviament, disposo d’un equip fort, i l’escolto, no soc una tirana. ¿Deduir que un ídol musical no té substància, que està manipulat per la indústria, és una cosa que es fa més amb les dones? ¡100%! I és una cosa que a poc a poc està canviant. Estem fent que canviï. És important. Després del Benidorm Fest i Eurovisió, ¿ja ha cremat el mòbil, amb Twitter dins? ¡No, no! Soc jove i hi estic enganxada. Soc propietària i senyora de les meves xarxes. Hi ha coses que m’han fet molt mal, però al final me’n vaig a casa, connecto amb la meva presa de terra i estic segura del que faig. ¿Què va ser el pitjor? Llegir amenaces, atacs racistes, masclistes... Atacs a la meva persona. «Des de molt petita he rebut una educació molt forta en la llibertat de decisió. Amb la cosificació, l’‘error 404’ està en la persona que ho rep així, no en mi» Van presentar Tanxugueiras i Rigoberta Bandini com a diferents perfils del feminisme, mentre que vostè era la figura sexualitzada. Encara m’explota el cap al recordar tot allò. Però com a mare lleona i dona que lidera, decideixo vestir-me així i passar-m’ho genial sobre l’escenari, i em sento lliure per fer el que vulgui. Aquesta paraula és molt important. ¿La molesta això de la cosificació? És tan lluny de la realitat que visc... Des de molt petita he rebut una educació molt forta en la llibertat de decisió. Amb la cosificació, ho sento molt, però l’‘error 404’ està en la persona que ho rep així, no en mi. Per cert, ¿va acabar anant de calçotadaamb Rigoberta? ¡Encara no! ¡Espero fer-ho! Em va escriure per convidar-me quan va fer el concert al Wizink Center, però tenia prova de vestuari per al vídeo. Ara torna a actuar i m’encantaria anar. Si puc, hi aniré, al 100%. Quan veu el que mou al seu voltant, sense haver publicat si més no un àlbum, només amb dues cançons, ¿no li sembla una mica fort? Sí, suposo. Soc una dona de viure el moment, i de vegades tinc poca capacitat de veure la foto completa. Me n’adono quan m’ho diuen. ¿Creu que té, o va camí de tenir, un so propi? Doncs no ho sé. Si soc sincera, aquesta és una pregunta per quan tingui l’àlbum fet. Ara mateix estic buscant coses que m’identifiquin, que pugui defensar en un escenari i amb què m’ho passi bé. ¿I aquest àlbum, quan arribarà? Crec que l’any que ve. No sé si puc dir gaires coses... «¿Fenomen passatger? No em fa gens de por. Pot succeir, o no. Hi ha coses que no estan a la meva mà» Compositors com Leroy Sánchez, partícip de ‘SloMo’ i ‘Toke’. Sí, al 100%. Kyle Hanagami, coreògraf i director artístic, i Leroy són els meus dos àngels. I jo estic en totes les sessions de composició. L’estiu que ve hi haurà una gira, és clar. Em moro per pujar a un escenari, al màxim, i fer concerts. Soc una persona d’energia, de carn, de directe. ¿Festivals o concerts propis? Encara estem acabant de tancar-ho. Al seu interior, ¿li fa por que això sigui un fenomen passatger? No em fa gens de por. Pot succeir, o no. Hi ha coses que no estan a la meva mà, però en les que sí que ho estan, donar el millor de mi i pencar, allà seré al 1.000%. L’únic que demano a l’univers és continuar dedicant-me al que em dedico des dels 16 anys, a l’art.

Chanel: «Se ha dicho que yo era un muñeco; no, cariño, yo estoy al mando»

La cantant catalana trenca el silenci, cinc mesos després d’Eurovisió, per llançar ‘Toke’, cançó en suport de la selecció espanyola de futbol al mundial de Qatar i avançament del seu primer àlbum

El més llegit