La sala Barts s’ha convertit en Paral·lel 62, i no estem davant un simple relleu nominal o una substitució d’operadores sense més conseqüències: es tracta d’un canvi de marxa en la gestió d’un escenari de referència. Gir estratègic amb què l’ajuntament, que n’és el propietari, desitja introduir altres maneres de fer, entenent que la música és més que l’oferta manejada per les promotores del circuit comercial. Aquesta és la teoria i el desafiament.
La caixa de ressonància
Paral·lel 62: ampliar, no substituir
La sala fins ara coneguda com a Barts afronta una oportunitat històrica per expandir la noció de música en viu, sense superioritat moral, i demostrar la viabilitat d’un projecte comunitari més enllà de la consigna política
Temes:
El més llegit
- Miguel Bosé: "No soc ‘woke’, no soc beneit, ni ho seré mai"
- El germà de Mercè Camprubí, des de Nova York: "Van marxar junts i amb un somriure a la cara"
- El gran aparador del Palau de la Música
- El cost per reparar una caldera deixa sense aigua calenta una guarderia pública de Barcelona
- Barcelona culmina el parc de Glòries amb l’estrena de la seva plaça central el 26 d’abril