La caixa de ressonància

Paral·lel 62: ampliar, no substituir

  • La sala fins ara coneguda com a Barts afronta una oportunitat històrica per expandir la noció de música en viu, sense superioritat moral, i demostrar la viabilitat d’un projecte comunitari més enllà de la consigna política

JORDI COTRINA

La sala Barts s’ha convertit en Paral·lel 62, i no estem davant un simple relleu nominal o una substitució d’operadores sense més conseqüències: es tracta d’un canvi de marxa en la gestió d’un escenari de referència. Gir estratègic amb què l’ajuntament, que n’és el propietari, desitja introduir altres maneres de fer, entenent que la música és més que l’oferta manejada per les promotores del circuit comercial. Aquesta és la teoria i el desafiament.

Temes:

Música