La pujada de l’electricitat ofega la cultura

El preu de la llum ha disparat els pressupostos de totes les empreses culturals. Les públiques intentaran fer el màxim esforç en estalvi energètic, esperant que les administracions les recolzin tant com puguin. A les privades els preocupa que la factura desbocada de l’energia perjudiqui el seu futur. Per ara ningú pensa augmentar el preu de l’entrada, però tothom està pendents del cost del quilowatt hora. «Segons la previsió, la temporada 22-23 pagarem un milió més del previst en el rebut elèctric, en total 1,6 milions d’euros a causa de la pujada», assenyala Valentí Oviedo, director general del Liceu. Al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el pressupost calculat inicialment serà el doble o més, calcula Mònica Campos, la directora executiva. «És el primer any que depenem del mercat majorista, un fet que genera molta incertesa perquè és una cosa que no controles». El TNC, dependent de la Generalitat, ha pres sempre mesures d’estalvi però aquesta situació els supera. De moment, confia que la posada en marxa de plaques solars a la teulada de la Sala Tallers ajudi. «La seva posada en marxa, que serà aviat, reduirà la factura». La seva instal·lació es va aprovar molt abans de la guerra d’Ucraïna i la pujada de l’energia. Apareix pressupostat amb una partida de 147.000 euros en el contracte-programa 2019-2022. «És només la primera fase», apunta Campos. Està previst col·locar-ne més a la teulada de l’edifici principal. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) la previsió de despesa en energia per aquest any estarà en un màxim d’entre 2,7 i 2,8 milions d’euros (IVA inclòs). «Gastarem un 144% més en electricitat aquest any que l’anterior malgrat haver reduït un 0,45% el consum en un any amb condicions climàtiques extremes», explica Xavier Abelló, cap d’infraestructures i serveis del museu. «El pitjor del preu de l’energia és que és imprevisible». Al MNAC també hi ha un estudi fet per posar energia solar en una pèrgola que es construirà al pàrquing, «que a més d’energia proporcionarà ombra als cotxes», i a la teulada de l’edifici, tot i que al ser un edifici patrimonial serà més complex. Segons els càlculs,«entre tots dos s’aconseguiria un estalvi del 12%». A partir de l’1 de gener, com altres centres culturals públics, s’adheriran a la Comissió Central de l’Energia de la Generalitat. «Esperem així tenir un preu més baix». I és que la despesa en energia ha canviat radicalment. Si el 2019, l’últim any abans de la covid, el MNAC pagava 761.600 euros, el 2021 van ser 1,3 milions i la factura d’aquest any, només fins a l’agost, ja puja a 1,8 milions. Mesures de compensació En el sector del cine la factura elèctrica també preocupa. «Els cines d’Espanya s’estan ofegant amb la factura de la llum», comenta Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya. «En alguns casos ha pujat un 40% llarg i, en d’altres, un 60%. Tot depèn del tipus de sala». Per ara, estan mirant de buscar solucions a través de la Conselleria de Cultura. «Ens han escoltat amb atenció, però ells no dissenyen mesures de compensació, això depèn d’un altre departament, el d’Indústria. Esperem que hi hagi una bona entesa entre tots per assegurar que la cultura tingui prou recursos i no s’apagui». També des d’Adetca (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) han mostrat la seva preocupació. «Amb el quilowatt hora fora de control la despesa és brutal», apunta Isabel Vidal, presidenta d’Adetca. «Si hi ha mesures de compensació per a empreses volem que es compti amb nosaltres. Sovint les característiques de les nostres empreses no s’adapten a les bases de les ajudes». L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc) calcula que la factura de la llum dels seus afiliats s’ha doblat. I remarca un altre preu disparat que pressiona el sector de la música en directe: el de la gasolina. No en va el preu del quilòmetre és un apartat de les negociacions per contractar artistes internacionals, amb gires que suposen el desplaçament d’importants equips humans i de material. El combustible repercuteix en el caixet i finalment en l’entrada. Fons europeus Els fons europeus Next Generation han ajudat a finançar inversions i reformes en matèria energètica. La majoria dels teatres han fet grans esforços per implementar mesures d’estalvi. El Grup Focus ja compta amb plaques solars en la seva nova seu. Però qualsevol mesura fa curt quan la llum es dispara. «Al setembre vam haver d’aplicar un pla de xoc energètic addicional perquè a l’agost, sense activitat als teatres, la factura va pujar el doble que l’any anterior», explica Vidal, també directora general de Focus. Els preus de les entrades, de moment, no pujaran, però tem que el preu de la llum pugui afectar noves produccions. L’imprevisible cost de l’energia els ha posat en alerta. A l’hivern, a més, la climatització és clau i amb la guerra d’Ucraïna encesa ningú sap quin escenari esperar. Plaques solars al Liceu Fa anys que molts centres de cultura fan esforços en estalvi energètic. «El MNAC, del 2011 al 2019, va reduir el consum a la meitat», recorda Abelló. Al Liceu i el TNC, com en d’altres centres de cultura públics, també s’han aplicat mesures per ajustar al màxim la despesa energètica i ser el més sostenible possible. «Al Liceu fa anys vam fer un estudi per posar plaques a la teulada –assenyala Oviedo–. Suposava un estalvi només del 5% i ho vam desestimar. Però ara amb aquests preus hi estem treballant. Esperem comptar amb ajudes dels fons Next Generation». També cines com els Verdi han col·locat plaques solars. «Les vam instal·lar a l’estiu i ens ha suposat un estalvi d’entre el 25% i 30% de la factura elèctrica», explica David García, responsable de màrqueting i programació. «La idea és col·locar-ne més al terrat del cine quan puguem perquè, malgrat les ajudes, és costós», afirma.

La pujada de l’electricitat ofega la cultura

El cost disparat de la factura ha alterat els pressupostos i ha incrementat l’interès per l’energia verda

El més llegit