Frankfurt, el gran mercat de les històries

Frankfurt és, fins aquest diumenge, la indiscutible capital mundial del llibre. Amb Espanya i la seva literatura com a convidats, la Buchmesse ha concentrat durant cinc intensos dies desenes de milers d’intercanvis, xerrades, reunions i acords comercials entre professionals vinguts de tot el món. D’aquest formiguer d’escriptors, agents, traductors i editors sortirà bona part del que llegirem en els pròxims mesos. Però també el que veurem i el que escoltarem en pòdcasts i audiollibres. Perquè a més de ser l’epicentre del llibre, la fira s’ha convertit en els últims anys en un lloc al qual anar a buscar històries, independentment de com s’expliquin. Mai s’havia rodat tant com ara i mai hi ha hagut semblant gana d’històries originals. Un basar per a les sèries «Tots són aquí: Amazon, Netflix, Disney, Apple TV, HBO... Venen de Los Angeles per a dues o tres nits, malgrat el megajetlag. I molts productors independents visiten la fira d’incògnit», explica Anna Soler-Pont de Pontas Agency, especialitzada en la gestió de drets audiovisuals d’autors. Fa més de 30 anys que Pontas visita la fira (va ser la comissària del programa del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor) i una de les tendències que ha observat en aquesta edició és un canvi en l’escala dels projectes que interessen. «Es busquen històries contemporànies i no gaire cares de produir. El gran ja s’ha fet», explica. Després d’una tardor marcada per megaproduccions com ‘La casa del dragón’ i ‘Los anillos de poder’ (la sèrie més cara de la història), es mastega el retorn a històries més senzilles i pròximes. Segona vida A Espanya, la relació entre els grans grups editorials, Planeta i Penguin Random House, i les plataformes de ‘streaming’ i productores audiovisuals és, d’un temps ençà, gairebé simbiòtica. Ho deu ser, ja que uns i altres són, al cap i a la fi, creadors de continguts de ficció i de no ficció. En aquest sentit, tant a Planeta com a Penguin hi ha equips molt bolcats i especialitzats a aconseguir vendre els drets dels seus llibres més enllà de les nostres fronteres però, també, que aquestes històries saltin a la petita o a la gran pantalla, on disfruten d’una segona vida i arriben a milions d’espectadors arreu del món. És el cas, per exemple, de Luz Gabás, la recent guanyadora del Premi Planeta amb ‘Lejos de Luisiana’, en llibreries el pròxim 4 de novembre. L’exitosa adaptació que va fer Atresmedia de ‘Palmeras en la nieve’ el 2016, amb Mario Casas i Adriana Ugarte com a protagonistes, va ser una de les primeres produccions nacionals que Netflix va incloure en el seu catàleg, cosa que va catapultar la història de Gabás a una audiència internacional. Molts han vist la recent concessió del Planeta a l’escriptora com una altra oportunitat per repetir la fórmula. Es roda tant que el pack novel·la-adaptació audiovisual està a l’ordre del dia. A la caça de tendències En el cas de Planeta, Francisco Javier Sanzes el responsable del departament de Book & Film Rights. «El negoci del cine i les sèries té, des de sempre, gran interès per les adaptacions literàries. Les plataformes ja fa uns anys que assisteixen a les grans fires del llibre. No és que busquin continguts diferents del que busquen habitualment; en general, tenen les seves línies editorials ja molt definides. Crec que el seu principal interès és estar informats de primera mà de les tendències que sorgeixen i, per descomptat, estar a l’aguait a aquests possibles dos o tres ‘llibres de la fira’ que poden ser futurs ‘best-sellers’, per si els poden opcionar abans que ningú», explica. «Xerrar amb editors els facilita informació valuosa de primera mà», afegeix. No és casualitat que aquesta setmana la fira de Frankfurt coincideixi amb la celebració del MIPCOM (l’International Co-Production & Entertainment Content Market) a Cannes. Les grans plataformes solen assistir als dos esdeveniments. Si hagués de buscar una tendència, allò que ara van buscant plataformes i productores, Sanz creu que «hi ha moltíssim interès per llibres de no ficció, és a dir, històries reals, de superació, que es puguin portar a la ficció». Dos exemples molt clars del seu grup són ‘Por si las voces vuelven’ d’Ángel Martín, el llibre en el qual el còmic i presentador de televisió explica el brot psicòtic que va experimentar fa uns anys, o ‘El gran salto’, on el campió olímpic Gervasio Deferr narra la seva addicció a l’alcohol. «Aquest tipus d’històries de superació explicades en primera persona van començar a posar-se de moda des del punt de vista documental i els departaments de ficció van veure que havien de tirar per allà». El responsable de Book & Film Rights de Planeta destaca també l’interès per «les històries d’adolescents, entre 16 i 20 anys, que incloguin tendències dins de tendències, és a dir: que tinguin una història d’amor, però si aquesta es barreja amb una distòpia i ‘crime’ millor. És apostar una mica a tot, però és el que es demana ara: històries contemporànies». El ‘hot book’ de la fira, una història transespanyola La temàtica LGTBIQ+ i les històries personals relacionades amb la identitat de gènere també figuren entre el més buscat a la fira. Un dels llibres de la fira serà el d’Alana S. Portero, historiadora, escriptora, dramaturga i directora de teatre nascuda a Madrid el 1978. En aquest, Porter, que és transsexual, narra el seu ‘coming of age’ en els anys 80 al barri de San Blas. El seu agent va fer una subhasta a Espanya abans que comencés la fira i Seix Barral es va quedar amb els drets en espanyol. En poc temps ha venut els drets de traducció als Estats Units, també a Alemanya i altres països com Grècia. És ja un dels ‘hot books’ de la fira. «L’èxit internacional de ‘Las malas’ de Camila Sosa Villada va despertar molt interès», coincideix Txell Torrent, de l’agència literària MB, que ha venut els drets de l’últim assaig d’Elizabeth Duval a l’anglès. En el mercat anglosaxó, ‘Después de lo trans’ es titularà ‘Post-Trans’. El llibre d’Alana S. Portero es titularà ‘La mala costumbre’ i està ambientat al Madrid dels anys 80 i 90, en un context de lluita de classes que «es llegeix com una faula queer contemporània: el viatge vital d’una antiheroïna trans en la qual jonquis, dives del pop i àngels caiguts s’uneixen per salvar-la d’un món entossudit a aixafar les seves fantasies de viure plenament», segons l’editorial. La novel·la ha sigut adquirida per a la seva publicació en anglès arreu del món per un avançament de sis xifres i per Flammarion per al mercat francès. A Penguin Random House és José Rafoso el responsable que els títols de l’editorial tinguin una segona vida audiovisual. Rafoso és director de l’Oficina de l’Autor, el departament que en els últims mesos ha venut els drets de ‘Tierra’ d’Eloy Moreno, que es convertirà en sèrie de la mà de les productores Paradise Falls i Wanda amb un ‘cast’ internacional, i ‘Culpa mía’, de Mercedes Ron, que a l’estiu del 2023 s’estrenarà a Amazon Prime Video. Des de Frankfurt, on va a l’endimoniat ritme d’una reunió cada vint minuts, Rafoso explica que, «en realitat, no hi ha un patró fix, perquè cada plataforma està en un moment diferent i busca històries diferents. Sí que hi ha dues o tres coses en les quals totes coincideixen: un ‘thriller’ amb un caire sexi i que no sigui clàssic, sinó modern», estil Élite. Rafoso considera que «tots volen trobar una història única, si és possible amb protagonistes femenines amb un rol fort». L’agent Amaiur Fernández de l’agència International Editor’s Co detecta una altra tendència: un replegament de les traduccions cap a les literatures pròpies, una cosa en la qual coincideix Soler-Pont. «Traduir és car i els temps en què un llibre sortia en 20 o 25 idiomes s’han acabat, això ja només passa amb els grans èxits. Hi ha una tornada al local, a un cofoisme que potser té a veure amb la tornada dels nacionalismes a tot Europa», explica. Més etiquetes literàries que enganxa fort: el ‘cozy crime’ (on Richard Osman és el rei), la ‘rom com’ (en el fons, una nova manera d’etiquetar a l’estil ‘chick lit’ en la qual Alice Haselbad i Collen Hoover són els nous Helen Fielding) i la narrativa de no ficció. Fernández percep certa saturació en l’efecte imant que solien tenir les adaptacions audiovisuals. «Fa deu anys, que un llibre s’adaptés al cine era una carta segura perquè es vengués més. Però fixa’t en ‘Fuego y sangre’, la novel·la en què està basada ‘La casa del dragón’: no és en la llista de més venuts». «Més enllà de llibres de ‘tiktokers’ i ‘influencers’, es busquen llibres que apel·lin a les noves generacions i que reflecteixin les seves vides, interessos i inquietuds», apunta l’agent Bernat Fiol, que ha venut a una de les grans plataformes els drets de Si las princesas hubieran usado Tinder’ de María Monrabal i a una productora mexicana les opcions per adaptar ‘Tsunami’ d’Albert Pijuán. «És un moment efervescent en què les productores tenen interès en tota mena de llibres i gèneres. S’estan opcionant molts llibres per poder aconseguir una reunió amb, per exemple HBO. És difícil, perquè de set projectes els n’interessa un».

Frankfurt, el gran mercat de les històries

Escriptors i editors, però també productors i plataformes com Netflix, HBO, Disney o Amazon viatgen a la fira a la recerca de les històries que llegirem, escoltarem i veurem en els pròxims mesos

El més llegit