Això que les famílies infelices no s’assemblen gens entre si potser sigui cert, però la majoria compta amb un comú denominador, la violència exercida de dalt a baix. A les novel·les que retraten aquesta disfuncionalitat, i que comencen a ser legió, el relat familiar desgraciat pot estar servit de moltes maneres. Amb una superfície d’oripells distingits –en el cicle de novel·les de ‘Patrick Melrose’ d’Edward St. Aubyn–. O a expenses d’una classe mitjana amb valors suposadament progressistes –‘La família’, de Sara Mesa–. I ara ens arriba ‘Vengo de ese miedo’ (Tusquets), l’últim treball de l’andalús Miguel Ángel Oeste (Màlaga, 1973), un noi crescut a les barriades més humils de Màlaga, com El Palo o Pedregalejo, que es val de la seva pròpia i més terrible experiència per armar un llibre literari sobre el maltractament.