A poc a poc i gairebé sense fer soroll, la barcelonina Cristina Campos va aconseguir un lloc a la lleixa dels més venuts gràcies un llibre senzill i eficaç: ‘Pan de limón con semillas de amapola’, el seu debut en la novel·la que va ser pel·lícula amb la direcció de Benito Zambrano. Però el salt que ha tingut lloc aquest dissabte, col·locar-se com a finalista del Planeta amb la seva novel·la ‘Historias de mujeres casadas’, ha sigut sideral. Campos està eufòrica i ha de fer grans esforços per mesurar les seves paraules sense que l’arrossegui el remolí de saber-se guanyadora. La seva obsessió són les històries sentimentals de les dones que com ella van per la quarantena i arrosseguen les incerteses de la rutina conjugal en delicat equilibri amb fantasies no satisfetes.