Isona Passola: «L’Ateneu és una balena encallada que cal empènyer»

Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès, i la seva junta es reuneixen aquest divendres amb tots els treballadors de l’Escola d’Escriptura. Fa 25 anys que utilitza les instal·lacions de la casa a canvi d’aportar socis: els alumnes presencials. Aquest any ingressaran 109.000 euros en aquest concepte, lluny dels 250.000 del 2018, quan no hi havia classes ‘online’. L’Ateneu necessita diners i considera que l’èxit de l’Escola, la segona amb més alumnes del món i la primera d’Europa, hauria d’aportar més a la històrica associació cultural, que té un important dèficit econòmic. ¿Com definiria la situació de l’Ateneu Barcelonès? Quan vam arribar fa un any i mig això era com una balena encallada que s’havia d’empènyer. Estava mig morta i amb un dèficit estructural. Es va crear una junta per salvar l’Ateneu. En quatre anys hem de transformar l’entitat: no només pel seu dèficit econòmic, també pel cultural. El primer any vam equilibrar el dèficit i aquest segon és complicat perquè només la llum costarà 120.000 euros, a causa de la pujada de l’energia. No estava previst. L’altra cosa que ens ha enfonsat és que l’Escola d’ Escriptura hagi passat a ser virtual. Amb això hem perdut 130.000 euros. I la seva idea de demanar als alumnes ‘online’ de l’Escola d’Escriptura que paguin 18 euros mensuals més –la meitat de la quota– per resoldre el problema ha encès els ànims d’aquest projecte educatiu lligat a l’Ateneu des de fa 25 anys. Va ser una idea de la junta, que està formada per persones molt vàlides, com l’expresidenta de la Fundació Miró, Rosa Malet, Lluïsa Julià com a vicepresidenta cultural i Ricard Faura, que és responsable del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat... Les decisions es prenen de manera consensuada. No entenc que se m’acusi de presidencialista, tot està consensuat. Que es prenguin decisions ràpides no vol dir que no siguin molt meditades. Quan la gerent decideix prescindir del bibliotecari, ho consulta, però té tot el dret de reestructurar l’entitat per complir els nostres objectius: mantenir el nivell cultural al màxim, arreglar les esquerdes de l’edifici, posar-lo en el segle XXI, és a dir, digitalitzar-lo. I rejovenir-lo. ¿No estava ja digitalitzat? ¿Què faltava? Faltava la sala d’actes, que no tenia el material audiovisual adequat i tota l’estructura interna de treball. [Ariadna Robert, gerent de l’Ateneu i present en la conversa amb alguns membres de la junta, assenyala: «Estem desenvolupant un CRM perquè hi havia un sistema que no funcionava. Estem implementant poder participar telemàticament des de casa en conferències i taules rodones i volem implementar el vot telemàtic. Els estatuts no ho contemplen i s’hauran de canviar»]. ¿Com resoldran el dèficit? Les quotes dels alumnes de l’escola han passat de representar un 11% del pressupost el 2018 a un 5% ara. Pensem que fer pagar als alumnes virtuals 18 euros al mes, una cosa petitíssima, seria una bona mesura perquè a més al ser l’Ateneu una entitat sense ànim de lucre podrien desgravar a Hisenda el 60% de la quota. Se’ls explica que equival a pagar la imatge de marca de l’Ateneu. Nosaltres hem anat amb els braços oberts, els hem portat cursos de fora, estem intentant que l’ensenyament que imparteixen sigui oficial. Ells ocupen 400 metres quadrats, un 10% de l’edifici, i no paguen ni per l’espai ni per la llum. Al veure la seva oposició davant la mesura, vam decidir parar-ho per estudiar-ho. No entenem que anessin a la premsa, ni la seva agressivitat. Ells expliquen una altra cosa. És patent que no hi ha bona comunicació entre vostès. Però si quan van decidir crear el comitè d’empresa vam voler acudir a la primera reunió per donar-los la benvinguda i els directors no ens van deixar entrar perquè, si no, no es podia fer l’assemblea. Ens vam quedar de pedra. Per nosaltres el comitè permetrà obrir el marc de diàleg, en lloc de fer-ho només amb els directors, i atendre les reclamacions salarials que ens corresponen a nosaltres. L’Escola té 53 treballadors. ¿Com poden pensar que ens interessa tancar-la? Si ens arrossegaria tots... A Àlex Cosials, el director de la biblioteca, que també portava l’àrea informàtica (TIC), ¿per què se’l va acomiadar i qui l’ha substituït? [A. Robert, gerent: Al gener quan entro a l’Ateneu com a gerent poso en marxa molts projectes i objectius que la junta m’ha demanat implementar, com la digitalització. Després de mesos de seguiment i veure com anaven les coses, al veure que no avançaven els temes, vaig haver de prendre una decisió. De moment hi ha una persona a prova, algú que ja era a la biblioteca, Sergi Montes.] «Si treballes sense capelletes, deixant que la informació circuli i la gent es coordini, els treballadors responen». ¿Valoració d’aquests canvis? La manera de treballar de forma transversal i oberta de la gerent ha resultat increïble. Si treballes sense capelletes, deixant que la informació circuli i la gent es coordini, els treballadors responen. Els canvis de vegades, costen. Però en general la plantilla està contenta, especialment la de la biblioteca. La Comissió TIC va a tota vela amb Ricard Faura, la gerent i dos treballadors de la casa. En resum, ¿si tot va tan bé per què hi ha tanta polèmica i tuits? [L’últim, per cert, de Jordi Coca, que s’ha donat de baixa com a soci després de 40 anys] La informació que ha sortit als mitjans està deformada i ens ha fet mal. En un moment tan difícil en què negociem coses molt bones per a la casa, quan empenys la balena encallada perquè entri al mar, li trencaràs algunes costelles, però això és normal perquè la vols reflotar. S’han de trencar les mínimes. Conflictes n’hi ha hagut i n’hi ha però no se’ls ha de demonitzar, ens han de fer avançar. ¿Hi ha voluntat d’acord amb l’Escola d’Escriptura? Sempre n’hi ha hagut. Totes les juntes han tingut problemes amb la societat limitada de l’Escola. No m’esperava la seva reacció. ¿Quines altres mesures adoptaran per superar el dèficit? Estem prenent mesures però és complicat. El 2021 vam salvar les ajudes institucionals i vam rebre patrocini de La Caixa. Però el dèficit és estructural. «Som uns 3.000 socis. Amb la pandèmia en vam perdre 1.000. De moment hem parat la tendència a la baixa» ¿I a què és degut? ¿Les quotes són massa barates? ¿Hi ha pocs socis? Som uns 3.000. Amb la pandèmia vam perdre 1.000 socis. De moment hem parat la tendència a la baixa. S’han apuntat joves però paguen la quota mínima. Intentem tenir més gent. Ara tenim un restaurant que funciona i que s’ha obert al públic, amb reserva. ¿Al final, aplicaran o no una quota als estudiants virtuals? Ja ho veurem. Tenim l’obligació de canviar coses perquè aquesta casa tiri endavant. Hem de sanejar l’economia i mantenir l’activitat. Per això es busca una gerència adequada. Fer coses provoca reaccions, però si no fas res, t’enfonses. Hem calculat els riscos. L’Escola és l’Ateneu i l’Ateneu és l’Escola, compartim responsabilitats. Però fins fa poc han funcionat com entitats diferents. Ens hem d’interrelacionar més. Històricament les relacions han sigut difícils. Vam crear el Consell d’Administració en la SL de l’Escola per acabar amb això. Cal trobar més interlocutors. ¿Què esperen de la reunió d’aquest divendres amb els treballadors de l’Escola? Escoltar-los i que ens escoltin. Entendre’ns. Obrir una relació que és difícil. L’Ateneu és propietari d’una empresa que han gestionat els treballadors de l’Escola. Els membres de la Junta som els màxims responsables econòmics però no tenim totes les dades dels seus contractes, els seus cursos... Reiteradament s’ha demanat la traçabilitat de l’empresa. Esperem veure-ho aviat perquè són dades que no apareixen en les auditories. [A. Robert, gerent: Per exemple, ens ha arribat que els professors estan descontents del sou i carreguen contra la junta. Però d’això s’ocupen els directors de l’Escola, no la junta. ]

El més llegit