El director Eduardo Casanova (Madrid, 1991) visita Sitges vestit de rosa de cap a peus, el mateix color que compon la paleta cromàtica de la seva última pel·lícula, ‘La piedad’, un fascinant melodrama amb fugues cap al fantàstic capaç de ser premiat en un festival d’‘auteur’ com el Karlovy Vary o un de gènere sense prejudicis com el Fantastic Fest d’Austin. Qui un dia va ser el Fidel de la sèrie ‘Aída’ és avui una de les veus més originals i intrèpides del nostre cine, com ho demostra ‘La piedad’, en què retrata el sufocant vincle de dependència entre una mare (Ángela Molina) i el seu fill (Manel Llunell), a qui diagnostiquen un càncer, mentre en paral·lel es desenvolupa un drama familiar ambientat a la Corea del Nord de Kim Jong-il. Les relacions maternofilials, la dependència malaltissa i la por de la llibertat, en un film desmesurat, enlluernador i incomparable, a punt de derrapar, que competeix –amb possibilitats de donar la sorpresa– en la secció oficial de Sitges.