El cementiri de la Chacarita, a Buenos Aires, té aspecte, com la Biblioteca Nacional, de vasta obra tremendista. Un paisatge en pedra d’un futur en què tot és passat, i un passat abandonat, que va quedar fora del temps fa molt temps. Hi ha alguna cosa retrodistòpica en les seves interminables moles de ciment atapeïdes del que semblen calaixos de frontal tallat, i són, és clar, nínxols. Hi ha tant desordre, però, que, com en una mastodòntica biblioteca sense ordre –té 95 hectàrees, és com una petita gran ciutat–, qualsevol resulta introbable. Llevat que disposi de la seva pròpia estàtua i plaques en forma de guitarra, com Carlos Gardel, que, juntament amb Alfonsina Storni, figura entre els veïns més il·lustres de tan decadentista i arquitectònicament impactant.
Cremeu-ho després de llegir-ho
Habitar un conte en un cementiri
Una petita companyia de teatre interpreta els relats de Mariana Enríquez en un cementiri de Buenos Aires cada divendres i els converteix, sense voler, en una altra cosa, ¿o no es pot viure, també, dins d’un conte?
El més llegit
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Remuntada històrica del Barça