Annie Ernaux és una d’aquestes autores que transita entre una mirada lúcida, capaç de dissecar qualsevol experiència viscuda fins a arribar-ne a l’essència, una escriptora convençuda que «la memòria és una mena de coneixement», que s’aferra a l’escriptura de la realitat (rebutja la ficció), i alhora deixa un marge perquè emergeixi l’innominable, el misteri de la vida, ja sigui en forma de passió amorosa, com en forma de creació artística o de creença en un ésser superior o en el destí. Potser és en aquest sentit que cal agafar els vots que va fer el 2003 a la Verge de la Moreneta de Montserrat per escriure una novel·la, uns vots que es van complir, ja que el lector té efectivament entre les mans Memoire de fille (Memòria de noia).