Annie Ernaux és una escriptora del desig. Del desig per la vida, pel sexe, pels vincles familiars, pel benestar social, per l’existència de la literatura, és a dir, de l’amor... és a dir... una altra vegada... de la vida. La profunda identificació que milions de lectores han sentit des de fa dècades amb les seves novel·les l’ha explicat així de bé Aloma Rodríguez, una de les escriptores espanyoles que més i millor ha analitzat la trajectòria de l’última nobel de literatura: «els llibres d’Ernaux són especials: explica una història individual, íntima i concreta, situada en un temps i un lloc determinat, que permet la identificació, perquè aquestes experiències que explica amb detall i amb aquest estil sec són comunes.»