Llançar-se al cine fantàstic és una experiència tan gratificant, o aterridora, com llançar-se al buit en una atracció de fira: el vertigen de la caiguda lliure, l’entrada en un univers inexplorat, la ruptura de la realitat, la fascinació pel remot i el diferent. El cine de gènere fantàstic, entès aquest a través del terror, el ‘thriller’ psicològic, el misteri, el crim o la ciència-ficció, agrupa tots els universos possibles, els reals i els imaginaris, i, per tant, entrar-hi requereix certa audàcia, en la mesura que transcendeix els límits del quotidià.