El telèfon de Salvo Montalbano sona abans de les cinc del matí. Això només pot significar una cosa: ha passat alguna cosa grossa i li truquen de la comissaria. Però en aquesta ocasió la trucada és per un altre motiu. Un home, un tal Riccardino amb una energia que hauria d’estar penada a aquelles hores de la matinada, l’anima que es presenti al lloc de la cita, davant del bar Aurora, al més aviat possible. Perquè tots l’estan esperant. Montalbano s’enfurisma a l’instant, tant per l’equivocació com per l’entusiasme del seu interlocutor. Per això, li demana perdó i li confirma que serà allà en quinze minuts a tot estirar. És cert que no l’hauria d’haver mentit, però també conclou que s’ha de ser més acurat a segons quines hores amb confondre números a la lleugera.