Res del que digui aquesta ressenya explicarà la bogeria literària (i no literària) que suposa l’aparició d’aquest meteorit anomenat ‘Circular 22’. Res. Ni l’habitual fragmentació que la crítica sobre ¿«el creador, el crític, l’investigador i l’alimentari»? Vicente Luis Mora (Còrdova, 1970) ha assenyalat amb encert com una de les vies d’entrada (i de sortida) a la seva literatura, ni l’apropiacionisme que ha marcat a foc la seva obra, ni «les cites, les cites circulars, les cites que deambulen pels llibres, descrivint cercles concèntrics» i que podrien ser motiu per a un altre article, ni la gastada autoficció teòrica, ni l’obsessió que en aquest llibre cabés, literalment, tot l’imaginable (i l’inimaginable), ni la pretensió de fer d’un llibre «un calidoscopi de formes», un llibre que és un món en forma de novel·la-riu total o de mar impossible (i impensable), ni la voluntat fèrria (i mal·leable) de convertir el text en una anarquia de veus polimòrfiques (i polifòniques) i de vides entròpiques (i extròpiques) que anhelen l’enfora del centre com si fos el centre de l’enfora amb la pretensió no velada d’afegir capes a les línies discontínues d’aquest centre dibuixat aquí en una infinitat de dimensions arquitectòniques perquè vet aquí Madrid. Madrid com a centre (descentrat) d’Estocolm, Frankfurt, Torí, Beira, Bremen, Pudong, Cracòvia, Riverside, Màlaga, Varsòvia, Moscou, Mèxic, Rio de Janeiro, Barcelona, Cadis, Brussel·les, Nova York, Còrdova i totes les ciutats que vostès vulguin anant a parar al cor mental d’aquesta confusió tipa de llums i colors: la plaça Djemà-el-Fna de Marràqueix com a correlat subjectiu (ja em perdonarà T. S. Eliot) de l’«abandonament més profund... la despersonalització de l’ésser, la caiguda, la notredad... deixar de ser tu per convertir-te en el que t’envolta». L’autor de ‘Mecánica’ mira de descentrar l’urbà, idea que es dissemina en una infinitat de no llocs per «sortir de si. Desfer-se, desagafar-se, marginar-se, exterioritzar-se, fer-se exterior». ‘Circular 22’ com a metàfora d’«un llibre sense final, no perquè no acabi, sinó perquè aquest llibre és com Madrid, un cercle; perquè és, com Madrid, il·limitat, que no infinit».