En aquesta vida, a cadascú li toca el que li toca, i a Camellos els ha tocat, per edat i inclinació, ser els cronistes d’una època i un lloc en els quals imperen les feines mal pagades, els lloguers abusius, la rebaixa de les expectatives, el postureig grotesc i els discursos idiotes. És un paper que aquests quatre madrilenys d’adopció exerceixen amb admirable eficàcia i una barreja de lucidesa, broma i mala bava, i, tot i que només fos per això, ja mereixerien atenció en un paisatge musical contemporani abocat a l’hedonisme, l’ostentació i la irrealitat. Però hi ha més, perquè Camellos són, més enllà de les seves pulles jocoses, les seves bromes privades i la seva invitació a divertir-se, un grup molt seriós; potser el millor que li ha passat al rock espanyol de guitarres en l’última dècada.