20 pel·lícules que no t’hauries de perdre al Festival de Sitges 2022

Prop de tres-cents títols, entre llargs, curts i sèries, es podran degustar en la ja imminent 55a edició del festival de Sitges. Tots sabem que l’ambient festivaler fa bona qualsevol pel·lícula, però posats a fer, ¿i si es pot veure el realment bo? A l’espera de les (necessàries) sorpreses, aquí hem seleccionat vint dels llargs més sonats d’aquesta edició; promeses a què caldria afegir, a més, curts tan esperats com ‘Alegrías riojanas’ o la preestrena de l’esperada sèrie ‘El club de la medianoche’, de Mike Flanagan. Entrin, mirin i lluitin per aconseguir una entrada. Per facilitar els plans, la selecció està ordenada per ordre de primera projecció. ’Venus’, de Jaume Balagueró Jaume Balagueró, eminència del fantàstic espanyol des d’aquella esplèndida ‘Els sense nom’ del 1999, inaugura Sitges amb el seu nou acostament al terror, després del parèntesi de la frenètica intriga robabancs ‘Way down’. A ‘Venus’, Balagueró s’inspira en el conte de H.P Lovecraft ‘Els somnis de la casa de la bruixa’, traslladant l’horror còsmic de l’original a l’extraradi de Madrid. Dijous 6, Auditori, 12.00 i 19.30 h. Divendres 7, Auditori, 22.45 h. ’Resurrection’, d’Andrew Semans El millor que es pot fer abans de veure aquesta pel·lícula és, sembla, no llegir res sobre ella, no voler saber. Aquí no arruïnarem cap gir traumàtic. Només direm que una pel·lícula amb Rebecca Hall i Tim Roth no pot ser, en cap cas, excessivament dolenta. I segons la crítica internacional aquesta és realment bona. Dijous 6, Auditori, 14,30 h. Divendres 7, Prado, 23.00 h. Domingo 9, Retiro, 13.15 h. ’After Yang’, de Kogonada Després de crear mítics assajos videogràfics sobre nombrosos autors, Kogonada va en camí de convertir-se, al seu torn, en director a reverenciar i estudiar. Primer va ser l’estudi de la pèrdua i l’arquitectura modernista ‘Columbus’. Aquest any ha estrenat, a més de la sèrie ‘Pachinko’, aquest aclamat drama de ciència-ficció amb Colin Farrell com a pare desesperat per salvar l’androide de la família. Dijous 6, Tramuntana, 18.15 h. Divendres 7, Auditori, 10.30 h., i Retiro, 13.30 h. ’Flux Gourmet’, de Peter Strickland El director de ‘Berberian Sound Studio’ i ‘In fabric’ (la del vestit assassí) es llança sense xarxa a una altra de les seves propostes atapeïdes tan audaces com excèntriques: en aquest cas, una tragicomèdia on combina gastronomia, ‘performances’ sonores, lluita d’egos entre artistes i trastorns gastrointestinals. Es diu que és la pel·lícula més rara i artificiosa de Strickland, la qual cosa no pot ser un millor reclam. Dijous 6, Tramuntana, 20.30 h. Divendres 7, Auditori, 12.45 h. Dissabte 8, Prado, 22.30 h. ’You won’t be alone’, de Goran Stolevski Un dels títols més prometedors a concurs és el debut de Goran Stolevski, exercici de ‘folk horror’ ambientat a la Macedònia rural del XIX. Al complir els setze, la jove muda Nevena (Sara Klimoska) és segrestada i convertida en bruixa per un esperit ancestral (Anamaria Marinca, de 'Cuatro meses, tres semanas y dos días'). Dijous 6, Auditori, 23.00 h. Dijous 13, Tramuntana, 22.45 h. Dissabte 15, Tramuntana, 22.30 h. ’Mantícora’, de Carlos Vermut No revelarem gaire sobre el quart llargmetratge del director de ‘Magical girl’ perquè, en aquest cas, saber menys és més. Només apuntarem que el seu protagonista és un creador de criatures per a videojocs que viu turmentat per un secret i que coneix una noia amb qui creu que potser podrà ser finalment feliç. Una història d’amor amb el segell Vermut sobre els foscos límits de la perversió. Divendres 7, Auditori, 8.15 i 20.15 h. ’Cerdita’, de Carlota Pereda L’opera prima de Carlota Pereda, flamant millor pel·lícula de terror del Fantastic Fest d’Austin, apunta a ser una de les sensacions de la temporada: la impactant història d’una jove sotmesa a ‘bullying’ gordofòbic per les noies del seu poble, la vida de la qual canviarà quan un desconegut segresti les seves odioses assetjadores. Venjança, sang i costumisme extremeny a saludables borbollades. Divendres 7, Tramuntana, 20.30 h. Dissabte 8, Auditori, 20.15 h. Dimarts 11, Retiro, 1.00 h. ’Les cinq diables’, de Léa Mysius Guionista col·laboradora de grans autors (Audiard, Desplechin, Denis), Léa Mysius prossegueix la seva pròpia carrera com a directora, després d’’Ava’, amb aquest ambiciós encreuament de gèneres sobre una nena (Sally Dramé) que reprodueix i emmagatzema en flascons les seves olors favorites, incloent-hi la de la seva mare (Adèle Exarchopoulos); un do que la portarà a descobrir secrets familiars. Dissabte 8, Tramuntana, 10.45 h. Domingo 9, Auditori, 21.00 h. Dilluns 10, Retiro, 20.00 h. ’Unicorn wars’, d’Alberto Vázquez ¿Una batalla a mort entre ossets i unicorns? ¿És possible sense que implosioni l’espai-temps? Ho és, com ho demostra la nova pel·lícula d’Alberto Vázquez, el director de l’esplèndida ‘Psiconautas, los niños olvidados’. Una proposta animada definida pel mateix Vázquez com «un encreuament entre Bambi i ‘Apocalypse now’, i atapeïda de saludable humor negre i antibel·licisme. Dissabte 8, Tramuntana, 15.45 h. Domingo 9, Auditori, 16.00 h. Dilluns 10, Prado, 12.00 h. ’Irati’, de Paul Urkijo El 2017, el director basc Paul Urkijo presentava a Sitges la seva opera prima, ‘Errementari’, aquella història inspirada en un conte popular basc sobre un ferrer tan astut capaç d’enganyar el diable en persona. A ‘Irati’, Urkijo viatja de nou al passat per bussejar en les llegendes mitològiques basques a través d’una aventura èpica ambientada al Pirineu del segle VII. Domingo 9, Auditori, 8.45 i 18.15 h. Dilluns 10, Retiro, 22.30 h. ’Incroyable mais vrai’ + ‘Fumer fait tousser’, de Quentin Dupieux Després de la gran rebuda de ‘Mandíbulas’ en l’edició de 2020, aquest any tenim doblet de l’’auteur’ de l’absurd Quentin Dupieux (i Anaïs Demoustier i Alain Chabat): una comèdia sobre viatges temporals i una sàtira del cine de superherois amb tortugues demoníaques. Cridin amb nosaltres: «¡Torooo!». Domingo 9, Tramuntana, 13.00 h. Dilluns 10, Auditori, 22.30 h. Dimarts 11, Retiro, 13.15 h. I ‘Fumer fait tousser’: Dilluns 10, Tramuntana, 15.00 h. Dimarts 11, Auditori, 13.15 h. Dimecres 12, Retiro, 13.15 h. ’Ego (Hatching)’ de Hanna Bergholm La directora finlandesa Hanna Bergholm debuta en llarg, pel que sembla en gran, amb aquesta ‘monster movie’ sobre família i maternitat. Una gimnasta de dotze anys, Tinja (Siiri Solalinna), cova en secret un ou que resulta ocultar el seu ‘alter ego’ monstruós, representació de la seva ràbia cap a una mare exigent. Domingo 9, Tramuntana, 15.00 h. Dimarts 11, Auditori, 15.30 h. Dimecres 12, Retiro, 23.00 h. ’Speak no evil’, de Christian Tafdrup El primer llargmetratge de Palomero, ‘Las niñas’, va triomfar al Festival de Màlaga el 2020 i a la gala dels premis Goya del 2021 al guanyar en quatre de les principals categories –pel·lícula, director novell, guió original i cinematografia–; té sentit, doncs, que el seu nou treball figuri entre els títols més esperats de la competició. En aquest, la saragossana explica la història d’una adolescent de 14 anys que es queda embarassada i, després de ser traslladada a una llar d’acollida, haurà d’aprendre a conviure amb altres joves en la seva mateixa situació i, per descomptat, què significa ser una bona mare.. ’Nanny’, de Nikyatu Jusu El gener passat, Nikyatu Jusu es convertia gràcies a aquesta pel·lícula en segona directora negra a guanyar el Gran Premi del Jurat a Sundance. ’Nanny’, primera producció purament de terror, a més, a guanyar l’esmentat guardó, explica la història d’una immigrant africana (Anna Diop) que pateix l’assalt de forces sobrenaturals mentre es cuida de la filla d’una família adinerada a Nova York. Dimarts 11, Tramuntana, 10.45 h, i Prado, 20.30 h. ’Pearl’, de Tu West Si ‘X’, de l’aquest any condecorat Ti West, es va convertir en favorita de crítica i públic, va ser en gran part per la tasca dual de Mia Goth com l’aspirant a ‘pornostar’ Maxine i l’àvia assassina Pearl, ara objecte d’una preqüela amb traces de (malsà) clàssic Disney o els melodrames de Douglas Sirk. Dimarts 11, Tramuntana, 15.30 h. Dimecres 12, Auditori, 22.45 h. Dijous 13, Retiro, 13.15 h. ’Witcher’, de Chloe Okuno No confondre amb la sèrie del mateix nom, cocreada per Ryan Murphy, estrena a Netflix aquests mateixos dies (el 13 d’octubre). Parlem de l’aplaudit debut de Chloe Okuno, una història de paranoia i claustrofòbia amb Maika Monroe (’It follows’) com una jove que, després d’instal·lar-se amb el seu marit a Bucarest, comença a creure que el veí de davant la segueix pel carrer. Dimecres 12, Auditori, 11.00 h. Dijous 13, Retiro, 20.15 h. ’Huesera’, de Michelle Garza Protagonitzada per un professor de judo pedòfil, arriba a Sant Sebastià envoltada de polèmica. Segons afirma un article publicat recentment pel diari alemany ‘Der Spiegel’, durant el seu rodatge Seidl va posar en perill alguns dels actors, d’edats compreses entre 9 i 16 anys, a l’exposar-los a «alcoholisme, nuesa i violència sense oferir-los la preparació o el suport adequats». Entre els menors, presumptament, figuren un nen al qual s’hauria incitat a consumir alcohol mentre era acariciat per adults i un altre actor que hauria estat filmat compartint una dutxa amb un adult que s’afaitava els genitals. Des de l’entorn del director austríac han negat qualsevol comportament inadequat durant la producció. ’Halloween: El final’, de David Gordon Green La tretzena i, assegura el títol, última entrega de la saga ‘Halloween’ suposa el tancament d’una trilogia amb què el director David Gordon Green va voler recuperar les essències del clàssic de John Carpenter de 1978, de la seva heroïna (Jamie Lee Curtis com Laurie Strode) a la seva estètica i banda sonora, que aquí (co)firma novament Carpenter. Ganivetades retroactuals. Dijous 13, Auditori, 15.30 h. 'As bestas', de Rodrigo Sorogoyen Vaca sagrada de la cinefília, Hong se les arregla per anar estrenant pel·lícules a un ritme endimoniat mantenint un nivell artístic altíssim en el procés. Només set mesos després de competir per l’Os d’Or a la Berlinale amb ‘The Novelist’s Wife’, el coreà torna a aspirar a premi amb aquest retrat d’un director de cine que acudeix amb la seva filla, aspirant a dissenyadora d’interiors, a un edifici propietat d’un vell amic ja establert en el camp del disseny. Aquells que estiguin familiaritzats amb el cine de Hong es poden fer una idea extraordinàriament precisa sobre què esperar-ne. 'Hasta los huesos', de Luca Guadagnino Quatre anys després d’estrenar la que llavors va ser considerada la pel·lícula més accessible de la seva carrera, ‘Petra’, el director barceloní sembla tornar a mostrar la mateixa disposició a obrir-se al gran públic amb el seu nou llargmetratge, retrat d’una jove de 22 anys que tenen dos fills i el mal costum de relacionar-se amb homes que no li convenen. Es tracta de la segona de les pel·lícules de Rosales que competeix per la Concha d’Or; la primera, ‘Tiro en la cabeza’, li va proporcionar el Premi de la Crítica Internacional.

20 pel·lícules que no t’hauries de perdre al Festival de Sitges 2022

Juan Manuel Freire i Julián García seleccionen alguns dels títols més prometedors de la 55a edició del festival de cine fantàstic de Catalunya

El més llegit