Bárbara Lennie: «Les dones sempre hem hagut de demostrar el triple que un home»

Quan a Oriol Paulo li van proposar adaptar la novel·la de Torcuato Luca de Tena la seva resposta va ser ‘sortir corrents’. Però va començar a pensar-hi, en el record que tenia quan la va llegir, i es va imposar la imatge de la protagonista, Alice Gould, una dona forta i intel·ligent dins d’un món d’homes que és tancada en un hospital psiquiàtric on intentaran reprimir i anul·lar la seva identitat. Finalment va acceptar el repte amb una sola condició, que Bárbara Lennie fos la protagonista. Quan l’actriu hi va accedir (ja havien treballat junts a ‘Contratemps’), va començar a escriure el guió amb el dramaturg Guillem Clua, a donar-li forma en un procés llarg en el qual s’havien de polir moltes coses, des del barroquisme del llenguatge de la novel·la, fins al seu missatge ideològic. Un clàssic portat al cine Des que es van adquirir els drets de ‘Los renglones torcidos de Dios’ el projecte ha passat per diferents mans, han sigut molts els directors que han estat a punt de dirigir-la, però finalment ha sigut Oriol Paulo l’encarregat de portar-la a la pantalla en la qual sens dubte ha sigut la seva producció més ambiciosa i exigent. «Volia respectar l’estil de la novel·la, però fer una pel·lícula que es notés actual i, també, intentar portar-la al meu terreny», comenta el cineasta un dia abans de la presentació oficial de la pel·lícula al Festival de Sant Sebastià, on participa (i d’alguna manera clausura) la secció Perlak. En efecte, Oriol Paulo ha sigut fidel al seu univers particular a la pel·lícula, i l’ha convertit en un thriller psicològic en la qual els canvis de guió i els conceptes del que és veritat i el que és mentida, formen part fonamental a l’hora de disfrutar d’una trama que funciona gairebé com un puzle entre la realitat i l’estat mental, que juga amb l’ambigüitat i amb els punts de vista, el d’Alice Gould, la protagonista, i del psiquiatre Samuel Alvar (encarnat per Eduard Fernández). Temes abordats Tanmateix, dins d’aquest artefacte d’allò més joiós, trobem un bon grapat de temes interessants que connecten el passat amb el present: de quina manera la societat patriarcal ha utilitzat la salut mental de les dones per estigmatitzar-les, com es normalitzaven les agressions, com a les dones intel·ligents se les titllava de supèrbies, d’egocèntriques i s’intenta tant sí com no sotmetre-les i ofegar la seva veu. «És increïble que, el 1979, a Espanya, la dona estigués encara supeditada a la voluntat del marit, les seves accions estaven completament lligades a ell i no tenia capacitat de paraula. En aquest sentit, l’Alice es revela contra tot això. L’interessant és la seva capacitat per desenvolupar constantment discursos per defensar-se, d’adaptar-se als reptes que es troba pel camí a través del seu esperit contestatari», ens explica Bárbara Lennie, la gran protagonista de la funció. Un rodatge exigent Per a l’actriu i el director aquesta pel·lícula ha constituït un dels reptes més importants en les seves respectives carreres. Un rodatge, llarg, exigent en el qual sempre es van tenir l’un a l’altre. «No ho negaré. La pel·lícula està posada al servei de Bárbara Lennie. Va ser un procés en el qual ens vam acompanyar, vam parlar molt i volia ser molt preciós perquè no ens desgastéssim, per tenir molt clar el que estàvem buscant en cada seqüència», diu Paulo. «Quan ets protagonista en un projecte així, o hi ha un diàleg molt directe amb el director i la pel·lícula per si mateix, o estàs perduda. En aquest sentit, l’Oriol m’ha deixat el meu espai i, tot i que era una estructura molt fèrria, m’ha donat molt de suport professional i emocional». D’alguna manera, hi ha alguna cosa que connecta ‘Los renglones torcidos de Dios’ amb ‘Modelo 77’, d’Alberto Rodríguez, que va inaugurar el certamen donostiarra. En totes dues ens introduïm en un microcosmos (un sanatori mental, una presó), en el qual les persones han sigut privades de llibertat, just en un moment, la Transició, en què la societat començava a despertar de la repressió. La pel·lícula de Rodríguez adquireix un sentit més purament polític a l’hora de representar com seguien vigents les estructures franquistes, però en la de Oriol Paulo també es pot apreciar aquesta dicotomia entre el vell i el nou a través de les diferents postures dins de la psiquiatria. En aquest sentit, el personatge que interpreta Loreto Mauleón, metge del centre que qüestiona els mètodes d’Alvar, representa aquest canvi dins del sistema. Oriol Paulo volia basar la seva proposta en la confrontació entre l’Alice i el Samuel, en la lluita d’egos. Però que una dona discuteixi directament un home en aquest entorn (i en el nostre) suposava tota una declaració d’intencions. «Les dones sempre hem hagut de demostrar el triple que un home en les mateixes circumstàncies, de desenvolupar habilitats múltiples i diverses per defensar-nos, o simplement per ser-hi, per cobrar igual que un company que fa el mateix que tu, una cosa que, avui dia, és molt tangible», continua Lennie. «Crec fins i tot que hi ha dones que prefereixen no semblar intel·ligents per no sentir-se atacades, que em sembla una cosa aterridora, però ens trobem en aquesta situació, en aquesta presa de consciència feminista.»

Bárbara Lennie: «Les dones sempre hem hagut de demostrar el triple que un home»

L’actriu presenta junt amb el director Oriol Paulo la versió cinematogràfica del llibre ‘Los reglones torcidos de Dios’ de Torcuato Luca de Tena a Sant Sebastià

El més llegit