Encara, en l’actualitat, hi ha els que qüestionen l’autenticitat de Beyoncé. A ulls de molts, pel simple fet de ser rica, famosa i una icona del pop –un gènere tradicionalment qualificat de frívol respecte a, verbigràcia, el rock–, el seu missatge feminista i antiracista no té validesa i és un mer estratagema oportunista. Però aquest pejoratiu judici de valor, a dir veritat, no té fonament quan s’analitza amb deteniment la seva obra més recent. D’això, precisament, tracta Beyoncé en la intersección. Pop, raza, género y clase, un assaig de la sociòloga Elena Herrera Quintana que l’editorial Dos Bigotes edita el pròxim mateix dilluns. El llibre, gràcies a la seva minuciosa documentació, aporta les claus necessàries per comprendre l’abast sociopolític i la influència d’una estrella que va voler ser més que la millor veu de la seva generació.